[Ö] Mai podem ser indiferents a la violència. En més o menys mesura la violència ens impacte. Som més vulnerables als actes violents i menys a parlar dels actes violents. No és el mateix participar en un acte violent que ésser espectador de la violència: la violència als nostres carrers que els actes violents a països llunyans,… L’impacte que ens causa la violència moldeja les nostres actituds, com per exemple, la racionalització: els altres són diferents, això els passa perquè són…, fan…, no són…, no fan…; l’allunyament: no puc fer-hi res, això no depèn de mi, això em comprometrà, em complicarà la carrera, el càrrec, no és tan greu com sembla, això és normal,…
Analitzant-ho d’aquesta manera hom pot caure en la temptació de pensar en una predisposició innata vers la violència, però la violència s’aprèn com s’aprèn a parlar en una llengua (l’agressivitat és innata). Igualment, s’aprenen les nostres actituds vers la violència. Ara sabem que un infant que ha conviscut i crescut en un entorn familiar violent tendeix a reproduir aquetes pautes de comportament vers l’entorn i vers la seva família (David Howe, 1997) quan esdevé adolescent, adult, marit, pare,… Tot i així, no tots els infants que han estat en contacte o han estat víctimes de situacions violentes desenvolupen actituds i conductes violentes.
