Tipus de conflictes
Naturalesa i característiques del conflicte. Per analitzar el tipus de conflicte tindrem en compte el nucli del conflicte, la localització del conflicte i l’objecte del conflicte. Qualsevol conflicte està constituït per tres elements: el problema, el procés i les persones. El problema té a veure amb el rera fons que hi ha en tot conflicte, el procés amb la manera com les parts han conduït el conflicte i les persones amb les seva actitud davant dels conflictes, principalment.
El
nucli del conflicte sempre està ubicat en l’àmbit del problema. Els problemes
que són nucli de qualsevol conflicte els anomenem problemes bàsics o de fons,
i només tenen dues expressions problemes substantius i problemes
emocionals.
Localització del conflicte
Ens
assenyala l’àmbit (problema, procés o persona), on es troba instal·lat el
conflicte. Cal diferenciar el nucli del conflicte de la localització del
conflicte. La localització indica el lloc des del qual estan conflictuant les
parts i ens mostra les possibilitats d’abordatge del nucli del conflicte. Quan
el conflicte es localitza en l’àmbit del procés o de les persones el nucli continua
ubicat en l’àmbit del problema i les parts focalitzen la seva atenció i
les seves accions en una altra direcció.
En
els conflictes localitzats en el procés i en les persones, les parts queden
atrapades en qüestions superficials, com els successos que desencadenen el
conflicte o els problemes secundaris que els acompanyen. Aquests es
converteixen en l’objecte del conflicte, ignorant o desatenent el nucli del
conflicte: problema bàsic que hi ha en el fons del conflicte.
Una
tècnica útil per esbrinar i fer emergir entre les parts el nucli del
conflicte serà preguntar per l’atribució que cadascuna d’elles fan del
conflicte, és a dir: A què atribueixen el conflicte o què hi ha darrera el
conflicte? I anar-ho desfullant com si fos una ceba per arribar el nucli,
és a dir, allò que constitueix el problema bàsic. Aquest procés permet el
distanciament emocional necessari per arribar al cor. Per identificar l’objecte
del conflicte podem preguntar: Per quina cosa conflictuen les parts?
I si això és un problema bàsic, entès com a necessari o imprescindible.
Igualment, anar-lo qüestionant per arribar a les necessitats.
En
conflictes de llarga durada el nucli del conflicte, centrat inicialment en
l’àmbit del problema, pot anar-se desplaçant cap a l’àmbit del procés i de les
persones: els actors. El problema de fons o substantiu que, inicialment, va
provocar el conflicte s’ha diluït o amagat darrera nous conflictes amb
problemes secundaris sovint irrellevants. El problema bàsic o nucli del
conflicte no està en el centre del conflicte. El centre del conflicte, on les
parts focalitzen atenció i accions, està ocupat pels problemes secundaris.
Aquests problemes s’anomenen secundaris o simptomàtics perquè posen de
relleu un conflicte que no es justifica per aquests problemes o s’interpreta
com l’expressió d’un malestar: símptoma.
Podem
distingir tres tipus de conflicte segons l’àmbit on es trobi localitzat el
conflicte (veure figura 1):
Conflicte
objectal
Localitzat en l’àmbit del problema que cal solucionar i que enfronta les persones.
La naturalesa del conflicte està en la tasca, l’assumpte o la situació (el problema) a resoldre i no afecta significativament la relació. S’anomenen objectals perquè se enfatiza la temática conflictiva, es decir, los objetivos, metas, pretensiones y propuestas de las partes[1]., i solament té en compte, des de la perspectiva del guany, el càcul del cost-benefici propis i no el perjudici que causa en l’altre. En els conflictes objectals les parts conflictuen pels interessos i en els interessos que tenen ambdues. Podem trobar-nos que els interessos siguin comuns o divergents.
En aquest tipus de conflicte les parts utilitzen el diàleg i la negociació per cercar solucions al conflicte. Aquí conflicte i problema són gairebé sinònims, si bé podem identificar el problema amb la cosa i el conflicte amb els interessos sobre la cosa. En el conflicte objectal el nucli del conflicte i l’objecte del conflicte coincideixen i, en conseqüència, les parts dirigeixen accions i atenció en la mateixa direcció: els problemes bàsics o de fons.
Localitzat en l’àmbit del problema que cal solucionar i que enfronta les persones.
La naturalesa del conflicte està en la tasca, l’assumpte o la situació (el problema) a resoldre i no afecta significativament la relació. S’anomenen objectals perquè se enfatiza la temática conflictiva, es decir, los objetivos, metas, pretensiones y propuestas de las partes[1]., i solament té en compte, des de la perspectiva del guany, el càcul del cost-benefici propis i no el perjudici que causa en l’altre. En els conflictes objectals les parts conflictuen pels interessos i en els interessos que tenen ambdues. Podem trobar-nos que els interessos siguin comuns o divergents.
En aquest tipus de conflicte les parts utilitzen el diàleg i la negociació per cercar solucions al conflicte. Aquí conflicte i problema són gairebé sinònims, si bé podem identificar el problema amb la cosa i el conflicte amb els interessos sobre la cosa. En el conflicte objectal el nucli del conflicte i l’objecte del conflicte coincideixen i, en conseqüència, les parts dirigeixen accions i atenció en la mateixa direcció: els problemes bàsics o de fons.
Conflicte
competencial
Localitzat en l’àmbit del procés que segueixen les persones per resoldre el problema que les enfronta.
Es pot entendre com un conflicte de transició que es converteix en conflicte objectal o en conflicte actoral. El conflicte es troba localitzat en el procés, per un desplaçament del conflicte objectal o perquè ha sorgit i s’ha localitzat directament en l’àmbit del procés.
Concretament, el conflicte es pot localitzar en dos punts, en:
Localitzat en l’àmbit del procés que segueixen les persones per resoldre el problema que les enfronta.
Es pot entendre com un conflicte de transició que es converteix en conflicte objectal o en conflicte actoral. El conflicte es troba localitzat en el procés, per un desplaçament del conflicte objectal o perquè ha sorgit i s’ha localitzat directament en l’àmbit del procés.
Concretament, el conflicte es pot localitzar en dos punts, en:
- La manca e reconeixement de la legitimitat, i per tant del dret, d’una o totes dues parts. No es reconeix a l’altra part el dret sobre el problema bàsic o de fons, que és motiu de conflicte.
- Les maneres que les parts posen en joc per reclamar o defensar els seus interessos. Maneres enteses com capacitats, habilitats, aptituds,... en definitiva competències. Aquí les competències no tenen a veure amb el dret com a legitimitat (el fons), sinó amb l’exercici del dret, amb la forma.S’escau dialogar per aclarir si les parts són competents, en el sentit de si es reconeixen el dret sobre el problema, en el primer cas, o es milloren les maneres de reclamar i defensar els propis interessos, en el segon cas. Segons com es resolgui, el conflicte pot desplaçar-se a l’àmbit del problema i transformar-se en conflicte objectal o, en cas contrari, desplaçar-se a l’àmbit de les persones i transformar-se en conflicte actoral. Les parts es troben en el llindar de l’un i de l’altre, i la transició està en funció de la seva capacitat per mantenir el conflicte en el contingut i, així, preservar la seva relació, potenciar el diàleg i els canals de comunicació, o traslladar-lo a la relació i activar el conflicte mitjançant l’enfrontament i la cerca del perjudici de l’altre.
Conflicte
actoral
Localitzat del conflicte en l’àmbit de les mateixes persones responsables de resoldre el problema que les enfronta.
Com ja hem comentat el nucli del conflicte sempre està en l’àmbit del problema. En aquest tipus de conflicte, l’objecte del conflicte, com passa en el conflicte competencial, s’ha desplaçat de l’àmbit del problema al de les persones, però a diferència de l’anterior no suposa una etapa de transició i les parts hi poden quedar atrapades per les fortes implicacions i conseqüències emocionals i relacionals que el propi conflicte comporta. Aquesta és la diferència principal entre el conflicte objectal i actoral, en el primer el problema enfronta les persones, mentre que en el segon allò que les enfronta és el conflicte. Per això, en alguns conflictes es fa difícil esbrinar el problema bàsic, de fons pel qual estan enfrontades les parts.
S’anomenen conflictes actorals perquè el acento está puesto en la relación entre los actores y en la ponderación que cada uno hace del beneficio que obtiene en comparación con la pérdida que experimenta el oponente. El costo propio no es un elemento de consideración (cáculo de affecttio) [2].
L’objecte del conflicte en el conflicte actoral es pot situar tant en la relació entre les parts com en la persona de l'altre.
Localitzat del conflicte en l’àmbit de les mateixes persones responsables de resoldre el problema que les enfronta.
Com ja hem comentat el nucli del conflicte sempre està en l’àmbit del problema. En aquest tipus de conflicte, l’objecte del conflicte, com passa en el conflicte competencial, s’ha desplaçat de l’àmbit del problema al de les persones, però a diferència de l’anterior no suposa una etapa de transició i les parts hi poden quedar atrapades per les fortes implicacions i conseqüències emocionals i relacionals que el propi conflicte comporta. Aquesta és la diferència principal entre el conflicte objectal i actoral, en el primer el problema enfronta les persones, mentre que en el segon allò que les enfronta és el conflicte. Per això, en alguns conflictes es fa difícil esbrinar el problema bàsic, de fons pel qual estan enfrontades les parts.
S’anomenen conflictes actorals perquè el acento está puesto en la relación entre los actores y en la ponderación que cada uno hace del beneficio que obtiene en comparación con la pérdida que experimenta el oponente. El costo propio no es un elemento de consideración (cáculo de affecttio) [2].
L’objecte del conflicte en el conflicte actoral es pot situar tant en la relació entre les parts com en la persona de l'altre.
- Les parts no poden preservar la seva relació i el conflicte es localitza precisament en les maneres com es relacionen aquestes i no en l’exercici dels seus drets, com veiem en el conflicte competencial. Observem actituds i comportaments (postures) que les parts volen i solen justificar per la defensa de la seva posició sobre l’assumpte que és motiu de conflicte, d’una banda, i com a resposta a les actituds i comportaments de l’altre part, d’altra banda. Es a dir, com a resposta reactiva a la resposta de l’altre, generant un cercle viciós del qual no surten i que els provoca escalades. Amb aquestes actituds i conductes busquen el benefici propi encara que sigui en perjudici de l’altre tant personal com en llurs interessos i/o necessitats. En el pitjor dels casos, podem observar una voluntat expressa de perjudicar l’altre més que el benefici propi. Exemples d’aquest tipus de conflicte el trobem en expressions com: “la manera com em mira”, “amb quin to em parla”, “no em dirigeix la paraula”,...
- Si fem un pas més arribem al llindar del conflicte, el conflicte es troba localitzat en l’altre com a persona. Atribuïm el conflicte a la persona de l’altre i, en conseqüència, la persona (de l’altre) és el contingut del conflicte. Ens trobem amb el risc d’actes de violència, doncs l’altre deixa de tenir valor després d’haver-lo despullat dels seus drets, sobretot, del dret primer: la condició de persona. Percebem l’altre com el causant de les nostres desgràcies per les intencions que li atribuïm a les seves actituds i comportaments. No s’accepta l’altre com a persona, senzillament pel què és, per ser qui és, d’on és o com és (vestimenta, status social, actituds i comportaments, temperament,...), i això independentment de les maneres que fa servir en el conflicte. S’ha passat de no acceptar les maneres de l’altre a no acceptar l’altre com a persona.
La
distinción entre problemas sustantivos y problemas personales es importante
porque el conflicto sustantivo [conflicte objectal] requiere negociación y solución de
problemas entre los protagonistas, así como intervenciones mediadoras del
consultor, mientras que el conflicto emocional [conflicte actoral] precisa
de la reestructuración de las percepciones de la persona y el examen y
tratamiento de los sentimientos de los protagonistas, así como las
intervenciones conciliadoras del mediador. Los primeros procesos son
básicamente cognoscitivos y los segundos son más afectivos [3].
[1] Entelman,
Remo F. (2002) Teoría de conflictos. Ed. Gedisa. Barcelona. Pàgina 189.
[2] Entelman,
Remo F. (2002) ídem. Pàgina 189 - 190.
[3] Walton, Richard E. Conciliación
de conflictos. Diálogo interpersonal y consultoría de mediadores (2a
edició) Ed. Addison-Wesley Iberoamericana. Wilmington (EUA). Pàgina 75.
Publicacions relacionades
Properes publicacions
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterapeuta familiar.
 | Diagnòstic del conflicte. Morfologia: Tipus de conflictes de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada