PRINCIPIS
1. Tot conflicte té un problema bàsic o de fons que és la causa primària i nucli del conflicte.
- Els problemes bàsics o de fons sorgeixen de les necessitats bàsiques que no són prou satisfetes o cobertes, per això són la causa primària dels conflictes.
- Trobarem altres causes que provoquen conflictes, que no són causes primàries i, per tant, no tenen relació amb els problemes bàsics o de fons.
- Els problemes bàsics o de fons, a més de ser causa primària, són el nucli del conflicte, és a dir, el problema que cal solucionar per resoldre el conflicte.
- Aquest tipus de problema pot ser de naturalesa substantiva (contingut) o emocional (relació), i són el nucli de qualsevol conflicte.
2. Tot conflicte és provocat per un succés que esdevé el detonant que el provoca o el fa emergir (conflicte latent), per les expectatives de les persones.
- Un succés és el desencadenant del conflicte per les expectatives que tenim les persones vers les coses o els altres.
- El succés ve acompanyat per un problema que pot ser un problema bàsic o de fons, o un problema secundari o simptomàtic.
- Els problemes secundaris o simptomàtics són causa de conflicte, però no són causes primàries perquè no sorgeixen de les necessitats bàsiques.
- Aquests tipus de problemes emergeixen quan les parts no saben, no poden o no volen afrontar els problemes bàsics o de fons que acompanyen al conflicte, i converteixen qualsevol fet de la vida quotidiana o fet irrellevant en causa i objecte de conflicte.
- Les expectatives recullen el valor, el sentit i el significat que les persones donem a les coses i els altres, i converteixen un succés en un conflicte.
3. Tot conflicte es localitza en un dels tres àmbits que conformen el conflicte: problema, procés o persones.
- La localització del conflicte marca el tipus de conflicte.
- Un conflicte pot ser de tres tipus:
- Coinflicte objectal, localitzat en l’àmbit del problema,
- Conflicte competencial, localitzat en l’àmbit del procés
- Conflicte actoral, localitzat en l’àmbit de les persones
- El nucli del conflicte (problemes bàsics o de fons), es localitza en l’àmbit del problema.
- El conflicte objectal resulta constructiu per la presència del diàleg i el respecte a l’altre.
- En el conflicte competencial i actoral el nucli es localitza en l’àmbit del problema, mentre el conflicte es troba centrat en l’àmbit del procés o de les persones.
- Aquests conflictes són destructius per l’enfrontament i el perjudici que comporten.
4. Tot conflicte es focalitza en un objecte, el qual (con)centra tota l’atenció i les accions de les parts.
- És objecte de conflicte un succés, problemes secundaris o simptomàtics i els problemes bàsics o de fons.
- En el conflicte objectal, el nucli i l’objecte del conflicte són els problemes bàsics o de fons i ocupen el mateix centre del conflicte.
- En el conflicte competencial i actoral, els problemes bàsics o nucli del conflicte no ocupen el centre del conflicte.
- El centre del conflicte l’ocupa l’objecte del conflicte: el succés o els problemes secundaris o simptomàtics que acompanyen el succés.
- El nucli del conflicte queda ocult o desplaçat del centre del conflicte per l’objecte del conflicte, i es troba localitzat en l’àmbit del problema.
5. Tot conflicte, com qualsevol altre sistema de comunicació, està regit i regulat pels axiomes de la comunicació humana.
- El primer axioma: no es possible no comunicar, ens serveix per argumentar que en un conflicte tot és comunicació; fins i tot els conflictes latents o negats comuniquen que hi ha un conflicte entre les parts.
- El segon axioma (contingut i relació): toda comunicación tiene un aspecto de contenido i un aspecto relacional tales que el segundo clasifica al primero y es, por ende, una metacomunicación, explica el desplaçament del conflicte (del problema al procés i a la persona) i, en conseqüència, el desplaçament de l’objecte respecte el nucli: dels problemes bàsics o de fons (nucli = objecte) als problemes secundaris o simptomàtics i als successos (nucli ≠ objecte).
- El tercer axioma (puntuació de seqüències): la naturaleza de una relación depende la puntuación de las secuencias de comunicación entre los comunicantes, ens és útil per exemplificar el procés cíclic dels conflictes i la circularitat dels arguments (puntucació de seqüències) que les parts utilitzen per a justificar el conflicte, especialment en les fases d’escalada, i els seus interessos.
- El quaet axioma (analògic – digital): los seres humanos se comunican tanto digital como analógicamente. El lenguage digital cuenta con una sintaxis lógica sumamente compleja y poderosa pero carece de una semàntica adequada en el campo de la relación, mientras que el llenguaje analógico posee la semàntica pero no una sintaxis adequada para la definición inequívoca de la naturaleza de las relaciones, ens posa de relleu la complexitat de la comunicació entre les parts en una situació de conflicte, i la incidència d’aquests dos llenguatges en la definició de la relació conflictiva entre aquestes parts.
- El cinquè axioma (simètric i complementari): todos los intercambios comunicacionales son simétricos o complementarios según estén basados en la igualdad o en la diferencia, ens permet entendre les escalades del conflicte, l’emergència de la violència i diferenciar els conflictes simètrics dels complementaris, entre altres coses.
ÀREES DEL DIAGNÒSTIC (les 4 M)
1. MORFOLOGIA DEL CONFLICTE
La morfologia contempla la forma que pren el conflicte entre les parts. Recull els aspectes següents:a. Estructura del conflicte
b. Tipus de conflicte
c. Tipologia de conflicte
2. MOTIUS DE LES PARTS
Són les raons que justifiquen o que utilitzem per a justificar els conflictes, i també per a la reclamació i defensa dels nostres interessos. Aquesta àrea contempla:a. Succés que provoca el conflicte
b. Arguments de les parts
c. Barreres que frenen el conflicte
3. MANEIG DEL CONFLICTE PER LES PARTS
Direcció, gestió o conducció del conflicte per les parts o per cadascuna d’elles per separat. Tindrem en compte:a. Actitud davant del conflicte
b. Competències socio-emocionals
c. Maneig del conflicte
4. MANIFESTACIÓ DEL CONFLICTE
Expressió del conflicte en el present i en el passat. Observarem els següents aspectes:a. Evolució del conflicte
b. Interacció entre les parts
c. Conseqüències del conflicte
Segueix
Properes publicacions
3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius: Successos que provoquen el conflicte
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterapeuta familiar.
 | Diagnòstic del conflicte: Principis i Àrees de diagnosi de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons |
