Actitud i afrontament dels conflictes interpersonals familiars

[Ö] En les actituds hi torbem com a mínim dos aspectes: les intencions i les conductes. Altres autors, com Thomas (1992) distingeixen en les intencions: les intencions estratègiques i les intencions tàctiques. Les intencions estratègiques “...son intenciones generales que las partes consideran en la resolución del conflicto (...)[1]”, i 

Figura 1. Model de Pruit i Rubin (1979)

les intencions tàctiques “...son intenciones más concretas o medios para llevar a cabo dichas intenciones estratégicas (...)[2]”. Pruitt i Carnevale (1993) consideren que intencions i conductes són semblants. 

Les intencions aglutinen les expectatives i finalitats: allò que hom vol aconseguir, allà on es vol arribar, i per fer-ho es marca una estratègia general i es proposen obejctius concrets que regulen les accions a través de tàctiques o moviments estratègics emmarcats en l’estratègia general. En els conflictes socials i familiars en els què sovint ens trobem les intencions no estan planificades d’aquesta manera i sovint el mateix protagonista no pot expressar clàrament quines són les seves expectatives o finalitats més enllà del conflicte.

Figura 2, Proposta de Rahim i Bonoma (1979)

A efectes del nostre àmbit de treball: els conflictes familiars, entendrem les conductes com accions concretes observables i les intencions com expectatives de domini exclusiu de la persona que les té, llevat que les faci públiques i manifestes. Això no vol dir que descuidem la indicència de les intencions en l’evolució del conflicte i en la solució del mateix. L’exploració de les intencions ens permetrà que les parts identifiquin si les seves expectatives i conductes són coherents o no, és a dir, si persegueixen una cosa i en fan una altra. Aquesta exploració també ens permetrà identificar qui instrumentalitza el procés de mediació expressant unes intencions que detectem que no són prou honestes amb el procés, és a dir, que no és sincer respecte quines són les seves expectatives reals. 

En general, bé sigui en un context de mediació, amb totes les parts presents, o de gestió, on treballem només amb una part, l’exploració de les intencions ens permetrà treballar amb les parts el següent:

§         identificar les expectatives que persegueixen

§         contrastar si les expectatives són congruents amb les conductes que manifesten davant del conflicte.

§         adquirir habilitats en la resolució de conflictes per aconseguir les expectatives que esperen

Figura 3. Proposta de Thomas (1992)

De la nostra manera de reaccionar davant els conflictes en podem extreure un estil que predomina, és el que anomenarem l’estil individual davant del conflicte i que aglutina el que la bibliografia distingeix com estil de gestió referint-se a les intencions i conductes davant del conflicte referint-se a les accions concretes. Els estils davant del conrflicte s’agrupen al voltant de 4 o 5 categories segons els autors (veure figures 1, 2 i 3):

1.       Evitació

2.       Acomodació

3.       Compromís

4.       Integració

5.       Dominació

6.    Violència

---

[1] Munduate, L i Medina, F.J. Gestion del conflicto, negociación y mediación. Ed. Pirámide. Madrid. 2005. Pàg. 53

[2] Op. Citada, pag. 53

Jordi Muner

Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar. 


Actitud i afrontament dels conflictes interpersonals familiars de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons