La família, els conflictes i la violència: el maltractament infantil

Ponència presentada en la Jornada 'Maltractament infantil', 2001

Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona

[Ö] El maltractament infantil que es produeix en la família arriba quan no s’han preservat les funcions bàsiques que la família com a sistema i els adults com a pares han de garantir. Però quines són les funcions bàsiques que tota família amb fills hauria de conservar i potenciar com mecanismes de desenvolupament, però també de protecció davant  situacions de maltractament infantil?. Si volem actuar preventivament  hem d’anticipar-nos a la producció del maltractament infantil identificant les funcions bàsiques que preserven la família i l’educació dels fills.


La funcions de la família
Actualment, les configuracions familiars són diverses i variades. En les famílies amb fills podem distingir diferents nivells: el de la parella, el de pares-fills, el dels fills (no el tractarem en aquest article) i el de la família com a sistema.

En tots aquests nivells la família compleix unes funcions. El de la parella és el que està patint més transformacions. Si bé podem distingir aspectes susceptibles de ser valorats com a bàsics, actualment podrien ser discutibles o qüestionats:

• Facilitar i enriquir la comunicació.
• Oferir suport afectiu i intimitat.
• Establir relacions sexuals.

Lluny queda la procreació com objectiu bàsic de la família.

La família com a sistema compleix les funcions següents, adreçades tant als adults com als infants:

• Afavorir la maduresa personal.
• Estimular l’assumpció de responsabilitats i compromisos.
• Capacitar per l’afrontament de reptes.
• Oferir suport i recolzament en les etapes de transició vital.

La família amb fills
La família amb fills està liderada pels adults, els quals sovint solen ser els progenitors. En el nivell de pares-fills, els pares són, obviament, els responsables de preservar la família i, sobretot, vetllar per l’educació dels fills. Una família amb fills difícilment podrà mantenir molt temps problemes a altres nivells (ex. de parella o conjugals) que no incideixin en l’educació dels fills

Respecte els fills, la família a través dels pares o tutors i per mitjà de l’educació, persegueix dos objectius bàsics: el desenvolupament individual i el desenvolupament social dels fills. Objectius que només s’assoliran si els pares o tutors posen en jocs les funcions bàsiques per satisfer, com a mínim, les necessitats infantils bàsiques: fisico-biològiques, cognitivo-emocionals i socials.  Quines són les funcions parentals bàsiques vers els fills:

• Assegurar la supervivència i el benestar material dels fills.
• Proporcionar un clima d'afecte i suport emocional (vincle).
• Estimular les seves capacitats afectives, cognitives i socials.
• Facilitar-los l'apertura a altres contextos educatius (ex. escola, barri,…).

Els contratemps
La convivència familiar no és una ‘bassa d’oli’. Quotidianament, la família ha d’afrontar els contratemps que se li presenten.  La competència de la família serà la seva capacitat per educar els fills, afrontar els contratemps i preservar-los de situacions de risc social o de maltractament infantil.

La vida d’una família es veu atravessada per crisis i problemes que la família i, particularment, els pares o tutors, han d’afrontar per garantir la seva continuïtat i l’educació dels fills. Podem distingir:

• crisis previsibles o longitudinals quan tenen a veure amb el creixement  (ex. escolarització dels fills, l’adolescència, la jubilació,…)
• crisis imprevisibles o transversals quan sorgeixen de la interacció amb l’entorn (ex. accident mortal de trànsit, la pèrdua del lloc de treball, un robatori,…).

L’emergència del conflicte
No tots els contratemps deriven en conflicte. Ara bé quan una situació, sobtada o de llarga durada, genera prou malestar com per afectar la dimensió relacional, immediatament, l’emocionalitat pren el protagonisme que fins ara no tenia. Emergeix, així, el conflicte com l’expressió emocional del malestar a nivell relacional.

Crisi i conflicte, en principi, són indicadors saludables que estimulen el canvi. Emeten dos missatges complementaris:

• allò que fins ara servia, no funciona prou bé o ja no funciona,
• cal canviar la manera de funcionar per una altra de diferent

La transició del conflicte a la violència
Crisi i conflicte esdevenen indicadors patògens quan la situació perdura en el temps i/o es produeixen enfrontaments en escalada. Progressivament, augmenta el risc d’episodis de violència. El maltractament infantil és una manifestació de violència, activa o passiva, que s’expressa, principalment, en les relacions paterno-filials.

Entre el primer episodi de violència i la família organitzada a l’entorn de la violència hi trobem diferents gradacions i, per tant, diferents nivells de severitat del maltractament i d’incidència tant en fills com en pares.

1.  Tothom, dins una família és potencialment víctima i agressor. L’aparició de la violència, sobretot del primer episodi, té un ressò tant en els fills com en els pares o tutors. Arribats en aquesta situació s’han saltat moltes ‘senyals de perill’ que no sap respectat i/o no s’ha pogut interpretar, anticipant la transició a la violència. Quan hom es troba en una situació de conflicte que se li escapa de les mans difícilment disposa del discerniment necessari per trobar les solucions adients. Els conflictuants es troben atrapats en i pel propi conflicte i tot intent de sortir-ne acaba essent ‘mas de lo mismo’.
2. Les famílies organitzades a l’entorn de la violència presenten una dinàmica molt deteriorada i patologia en les relacions interpersonals. Podem observar-ho tant en maltractaments actius o per acció: abusos sexuals de llarga durada, pautes interaccionals violentes entre pares i fills,…; com en maltractaments passius o per omissió: negligència familiar per transmissió cultural, abandonament emocional per incapacitat parental….

El pronòstic de recuperabilitat de la competència familiar i les funcions parentals és alt en el primer cas i baix en el segon. Millora la recuperabilitat amb la detecció precoç de la violència i els tractaments multimodals: adreçats a diferents aspectes de la família, amb objectius complementaris i abordatges específics, i assumits per diferents àmbits i nivells de la xarxa de serveis.


Com gestionem la violència
Davant la detecció de maltractament infantil, sobretot en maltractaments actius, cal actuar multidisciplinarment:
1.    Emetent un diagnòstic i valorant si s’escauen accions a emprendre.
2.    En cas afirmatiu, actuant institucionalment o col•lectivament davant la situació:

a.    Notificant als pares o tutors les conclusions diagnostiques.
b.    Ajudant als pares o tutors a prendre decisions respecte el maltractament: reorganitzar-se
       per protegir la víctima de nous episodis de violència
c.    Establint, preferiblement, de manera conjunta amb els pares o tutors, un sistema de   
       seguiment i control en la protecció dels fills i en el compliment dels acords.

3.    En el cas que els pares o tutors no hi vegin la necessitat o les mesures de protecció que proposen no donen prou garanties:

a.    Iniciant gestions amb la xarxa de protecció de menors perquè adopti, subsidiàriament, les
       mesures pertinents.
b.    Col·laborant amb la xarxa, si cal, en el seguiment i control.

Protegida la víctima i preservada la família de nous episodis de violència, hem d’actuar derivant la família als serveis pertinents (EAIA i/o CSMIJ) per tractar:

a.    La situació a què s’ha arribat i els desencadenants.
b.    La competència familiar en l’educació dels fills.

El millor abordatge de la violència és la prevenció: comprendre quina és la gestació de la violència (com s’arriba fins la violència) i oferir tractament en les fases inicials quan la família disposa d’àrees preservades, és més competent i menys vulnerable. És a dir, quan les funcions bàsiques de la família estan majoritàriament preservades.
_____________________

Jordi Muner

Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar. 


La família, els conflictes i la violència: el maltractament infantil de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons