dilluns, 30 de juny del 2014

Grups de treball pel desplegament del Pacte per a la infància

En el marc de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya es varen constituir set Grups de treball composats per més de 150 persones representants d'administracions públiques, entitats, institucions i per experts universitaris, amb l'encàrrec de proposar el desplegament del Pacte per a la infància que hauria de ser aprovat pel Ple de la Taula Nacional.

El resultat del procés, entre el març i juny de 2014, ha estat el Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència 2014-2017, el qual consta d'un Enfocament estratègic i de la Planificació anual 2014-2015, que s'anirà concretant anualment en funció dels resultats obtinguts i els objectius estratègics establerts en l'enfocament estratègic.

Sessions dels Grups de treball pel desplegament del Pacte per a la infància,
de febrer a octubre 2014

dimecres, 4 de juny del 2014

1. Del risc d'exclusió social a la desprotecció infantil. La llei 14/2010 (1/4)

[Ö] En aquest apunt iniciem l'estudi sobre les diferències que podem establir en la llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència respecte el risc d'exclusió social, el risc de desprotecció infantil i el maltractament infantil, i que anirem tractant en propers apunts.

Podem diferenciar el risc d'exclusió social del risc de desprotecció infantil en la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència?


La Llei
14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància il'adolescència planteja ja en el seu preàmbul les claus del nou marc del sistema de protecció a la infància quan defineix la prevenció com el conjunt d’actuacions socials destinades a preservar l’infant o l’adolescent de les situacions que són perjudicials per al seu sa desenvolupament integral o per al seu benestar[1] i la protecció com el conjunt d'actuacions socials reservades per (...) quan el desenvolupament integral de l’infant o l’adolescent sembla clar que resulta seriosament afectat, en vista dels coneixements científics actuals. Una de les seves conseqüències jurídiques és la declaració de desemparament[2].

Queda clar, doncs, que dins l'àmbit de la prevenció no només s'hi inclouen aquelles situacions de risc de desprotecció infantil que són perjudicials per al seu sa desenvolupament integral o per al seu benestar, sinó també i pel mateix motiu, les situacions de risc social. Hem de tornar a la llei per aclarir com defineix les situacions de risc i si estableix diferències entre les situacions de risc de desprotecció i les situacions de risc social.

En l'apartat II del preàmbul la llei ens diu: Aquesta llei defineix la situació de risc com la situació en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, si els progenitors o guardadors no assumeixen o no poden exercir completament llurs responsabilitats, i estableix una llista de  situacions que es consideren de risc, la qual cosa ha de servir de gran ajut per als professionals que han d’avaluar i decidir sobre un infant o adolescent en concret[3]. Amb l'expressió no assumeixen o no poden exercir completament llurs responsabilitats podem entendre que està apuntant a situacions on els pares, per acció o omissió, no exerceixen correctament les funcions familiars i parentals respecte els seus fills i filles,  amb el conseqüent risc de desprotecció infantil, però també a situacions de desavantatge i desigualtat social on la precarietat en què es troben els pares els dificulta o impedeix satisfer les necessitats bàsiques dels seus fills i filles, i en cap cas es pot considerar que sigui per acció o omissió dels seus deures.

Tot seguit fa referència a una llistat de situacions de risc i, concretament, es refereix a l'apartat 2 de l'article 102 del Capítol II la Llei:

CAPÍTOL II. Les situacions de risc
Article 102. Deinició i concepte
2. Són situacions de risc:
a) La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent pels progenitors, o pels titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional de l’infant o l’adolescent.
b) La dificultat greu per a dispensar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant
o l’adolescent per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.
c) La utilització, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del càstig físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que, sense constituir un episodi greu o un patró crònic de violència, en perjudiqui el desenvolupament.
d) Les mancances que, pel fet que no poden ésser adequadament compensades en l’àmbit familiar, ni impulsades des d’aquest mateix àmbit per a llur tractament mitjançant els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de l’infant o l’adolescent.
e) La manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar.
f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent.
g) La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui unperill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones.
h) Les pràctiques discriminatòries, pels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda, contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar i llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir l’ablació o la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.
i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent.

Com podem veure s'està referint a les situacions de desprotecció infantil, i per tant, són situacions que ens han de permetre discriminar aquestes situacions de les situacions de risc social.


Què són, doncs, les situacions de risc social i com podem identificar-les?


Per treure'n l'entrellat ens hem de remetre'ns a la Llei i al Pacte per a la lluita contra la pobresa.

La Llei, en l'article 77, en parlar de la prevenció del risc social ens indica com hem d'entrendre el risc social i en la proposta d'intervencions veiem la diferència respecte a les intervencions de quan ens trobem davant d'una situació de risc de desprotecció infantil.

Article 77. Prevenció del risc social
1. L’objecte de la prevenció del risc social són les situacions que afecten conjunts d’infants o adolescents de manera global, tant de caràcter territorial, cultural com social, en què concorren indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que els infants o els adolescents que s’hi troben resultin en el futur perjudicats en llur desenvolupament o benestar.
2. La identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn territorial concret o amb relació a un conjunt concret d’infants o adolescents ha de generar plans d’intervenció social preventius i comunitaris.
3. Els plans a què fa referència l’apartat 2 han d’ésser específics i s’han de desenvolupar en els barris i entorns territorials en què es detecti una gran concentració de situacions de desigualtat econòmica, escolar, cultural i d’indicadors de risc per als infants i adolescents. En aquestes zones, en què l’actuació hi és preferent, s’han d’impulsar polítiques de prevenció del risc social.
4. L’Administració competent en infància i adolescència, en coordinació amb els ens locals i els departaments de la Generalitat corresponents, ha de desenvolupar programes integrals d’atenció als adolescents en risc i desavantatge social en entorns territorials en què es concentrin desigualtats i situacions de conflicte social. Aquests programes han de comptar amb mesures extraordinàries de suport a l’escolarització i a la continuïtat formativa, treball de carrer, lleure, acompanyament a la formació i a la inserció sociolaboral, i mesures socioeducatives intensives com centres oberts i centres diürns.

Per altra banda, el Pacte per a la lluita contra la pobresa[4] exposa com s'ha d'entendre la pobresa, l'exclusió - inclusió social i la vulnerabilitat:

Pobresa. Manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Pobresa absoluta: estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no assolibles. Pobresa relativa: clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn. Pobresa subjectiva: autopercepció personal en relació a la seva situació.

Exclusió - Inclusió social. Estat de les persones o unitats familiars en relació amb gran part de la població, i es valora segons les possibilitat d’exercir els mateixos drets socials que la majoria. Té una càrrega subjectiva basada en fets materials, evocant malestar o insatisfacció, per no poder fer o accedir a allò que es desitja.

Vulnerabilitat. Debilitat que pateix una persona o unitat familiar en relació amb el seu entorn personal, familiar - relacional, socioeconòmic o polític - administratiu, que la porta a transitar cap a l’exclusió social. El nivell de risc d'exclusió social serà més o menys alt depenent del grau de deteriorament de l’entorn.

Les situacions de risc social, tal com les defineix la Llei en l’article 77, i les situacions de risc d’exclusió social, tal com es plantegen en el Pacte de Lluita contra la pobresa, són sinònimes quan la mirada es dirigeix a la col·lectivitat (amb relació a un conjunt concret d’infants o adolescents, art. 77.1) o la comunitat (en un entorn territorial concret, art. 77.1). Aquesta mirada a una col·lectivitat concreta, sigui territorial o a un conjunt d’infants o adolescents, prioritza la intervenció en les desigualtats, el desavantatge i el conflicte social que es produeixi en aquella col·lectivitat (amb paraules de la LDOIA), motiu de vulnerabilitat i causa de pobresa i exclusió social, tal com recull el Pacte per la Lluita contra la pobresa.

___________________________

Segueix
2. Podem passar d'una situació de risc social - risc d'exclusió social a una situació de risc de desprotecció infantil? (1/4) (2/4)
3. Com hem d'entendre les diferències entre maltractament infantil i desemparament? (3/4)

Properes publicacions
4. Com discriminarem que ens trobem davant una situació de risc de desemparament o de dessemparament efectiu? (4/4)




[1] DOGC 5641 – 2.6.2010, pàg. 42479
[2] DOGC 5641 – 2.6.2010, pàg. 42479
[3] DOGC 5641 – 2.6.2010, pàg. 42482
[4] Proposta de Pacte per a la lluita contra la pobresa http://www20.gencat.cat/Proposta_Pacte_lluita_pobresa_Catalunya_050214.pdf









Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.

Llicència de Creative Commons

Del risc d'exclusió social a la desprotecció infantil. La llei 14/2010 (1/4) Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons