Tipus de conflictes
Naturalesa i característiques del conflicte. Per analitzar el tipus de conflicte tindrem en compte el nucli del conflicte, la localització del conflicte i l’objecte del conflicte. Qualsevol conflicte està constituït per tres elements: el problema, el procés i les persones. El problema té a veure amb el rera fons que hi ha en tot conflicte, el procés amb la manera com les parts han conduït el conflicte i les persones amb les seva actitud davant dels conflictes, principalment.
Així com el nucli del conflicte el configuren els problemes bàsics o de fons i, per tant, estan predeterminats en tant que sorgeixen de les necessitats bàsiques, l’objecte del conflicte el determinen les parts quan de manera involuntària o intencionada estableixen allò que centrarà la seva atenció i les seves accions. Pot ser objecte de conflicte qualsevol cosa que sigui important i rellevant per les parts, és a dir, sobre la qual hi tinguin dipositades expectatives. Són objecte del conflicte (veure figura 2):
Problemes bàsics o de fons: necessitats bàsiques que es converteixen en problema quan no són prou cobertes o satisfetes: recursos, identitat, poder, comunicació, valors i persones. Aquests problemes són les causes primàries de qualsevol conflicte per les expectatives o interessos que hi tenen dipositades cadascuna de les parts i esdevenen el nucli del conflicte.
Problemes secundaris o simptomàtics: no són necessitats bàsiques, per bé que també són causa de conflictes. Si bé mai seran el nucli del conflicte (problemes bàsics o de fons) poden ser l’objecte del conflicte.
Successos: són els detonants que desencadenen els conflictes. Quan l’objecte del conflicte es situa al nivell dels successos, l’objecte del conflicte es troba en la part més perifèrica i, en conseqüència, el nucli i l’objecte es troben en la situació més allunyada possible l’un de l’altre
Cal aclarir que els problemes secundaris o simptomàtics i els successos són causes reals de conflictes però no causes primàries amb el benentès que darrera d’aquests s’hi amaguen els problemes bàsics o de fons: substantius o emocionals (nucli del conflicte), que les parts no poden, no volen o no saben posar a primera línia. Walton (1988): Para diagnósticar los conflictos es preciso determinar cuáles problemas son básicos y cuáles son meramente sintomáticos, representativos de una proliferación de los problemas básicos [4].
El primer objectiu en tot conflicte consistirà en valorar si hi ha coincidència entre el nucli del conflicte i l’objecte del conflicte. Es a dir, si es troben alineats de tal manera que l’objecte de conflicte sigui el nucli del conflicte: nucli i objecte de conflicte es troben en el centre del conflicte. Ho farem procurant que emergeixi el veritable nucli del conflicte quan l’objecte del conflicte s’ha desplaçat a problemes secundaris o simptomàtics i successos que amaguen el problema de fons, nucli del conflicte . Walton (1988) insisteix en aquest punt quan diu: Uno de los propòsitos del diálogo entre personas en conflicto amplio es permitirles descubrir los problemas más básicos [5]
Un exemple el trobem en les parelles, que sense presentar problemes econòmics, conflictuen perquè ella s’ha gastat una quantitat de diners en roba quan en el fons el que es qüestiona és que ella no li hagi demanat permís a ell, és a dir, qui té el control dels diners (poder).
En altre exemple el trobem quan una part de la parella decideix, unilateralment, passar el Nadal amb els seus pares sense consultar-ho. L’objecte de conflicte serà el succés: la decisió, o el problema secundari: el dinar del dia de Nadal, però el nucli del conflicte és el poder de prendre aquestes decisions. Destriar el nucli de l’objecte per fer emergir el problema bàsic o de fons, i desplaçar al lloc que li correspon el problema secundari o simptomàtic, serà feina del professional durant del procés d’intervenció.
Ens pot ser útil per a distingir el nucli del conflicte, la localització del conflicte i l’objecte del conflicte, la diferència que hi ha entre el nord geogràfic i el nord magnètic. El nord és la part septentrional de la terra i es localitza quan un observador té a la seva dreta ponent i a la seva esquerra llevant. El nord geogràfic és físic i es troba a la punta més septentrional de planeta, i el nord magnètic és elèctric, es troba desplaçat del nord geogràfic i és el nord que marquen les brúixoles. Depenent de la localització de l’observador el nord geogràfic i magnètic coincideixen o divergeixen.
Fixem-nos que per localitzar el nord primer hem de saber on es troba localitzat l’observador. El lloc des d’on faig el càlcul representa l’àmbit on es troba localitzat el conflicte. El nord geogràfic simbolitza el nucli del conflicte i sempre es roba localitzat en el mateix lloc. El nord magnètic es troba on marca l’agulla i representa l’objecte del conflicte, on les parts focalitzen la seva atenció i dirigeixen les seves accions. La correcció que cal fer entre el nord magnètic, la direcció on marca l’agulla, i el nord geogràfic, per orientar-nos a la punta nord (nucli del conflicte: problemes bàsics) i no deixar-nos influir per la direcció que marca l’agulla, simbolitza el procés que han de fer les parts per modificar la localització del conflicte de tal manera que el nucli i l’objecte del conflicte quedin alineats en el mateix centre (conflicte objectal). Si bé no podem canviar de lloc el nord magnètic per fer-lo coincidir amb el nord greogràfic, en resolució de conflictes si que podem dirigir progressivament la nostra mirada de l’objecte al nucli del conflicte. Aquesta és una altra manera d’arribar al nucli del conflicte.
[4] Walton, Richard E. Conciliación de conflictos. Diálogo interpersonal y consultoría de mediadores (2a edició) Ed. Addison-Wesley Iberoamericana. Wilmington (EUA). Pàgina 84.
[5] Walton, Richard E. Ídem. Pàgina 85.
Publicacions relacionades
2.2. Diagnòstic de conflicte. Morfologia: Tipus de conflictes (2/2)
3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius:Successos que provoquen el conflicte
3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius:Successos que provoquen el conflicte
Properes publicacions
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.
 | Diagnòstic del conflicte. Morfologia: Tipus de conflictes (2/2) de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada