Etapes del procés de mediació de Folberg i Taylor

[Ö] Folberg i Taylor (1984) plantegen el seu propi estil de mediació alhora que recomanen que aquest enfocament es prengui com un punt de partida perquè, a partir d'ell, cada mediador desenvolupi el seu propi. Estructuren el seu procés en set fases:

Etapa 1. Introducció - creació d'estructura i confiança

Aquesta fase, a més del discurs d'obertura, ha de servir fonamentalment per recollir la informació útil sobre les percepcions dels participants en relació amb el conflicte, els seus objectius i expectatives i la situació del conflicte.

Informació útil o pertinent és aquella informació que a més de servir pel professional serveix a la família recuperar i prendre consciència d’aspectes que fins ara no eren parlats o si ho eren es parlaven d’una manera disfuncional o destructiva.

La informació útil o pertinent

-         connecta la persona amb si mateixa a nivell de creences, emocions, pensament, comportament i a nivell de les seves interaccions (confronta la persona amb si mateixa)

-         dóna a conèixer la posició de cada persona respecte els altres (confronta les persones entre si)

-         dóna a conèixer al sistema la seva manera de funcionar (confronta les persones i el sistema com un tot)

En aquesta fase cal recollir informació sobre:

a) la motivació dels participants per utilitzar la mediació,

b) els antecedents immediats i els fets desencadenants del conflicte,

c) els estils d'interacció i de comunicació dels participants,

d) el seu estat emocional actual,

e) els acords per al procés legal i la implicació d'altres

Etapa 2. Plantejament de fets importants i aïllament de problemes a tractar

En aquesta fase el mediador ha d’ajudar-los a fer emergir de manera clara quins són les seves àrees d'acord i de conflicte. Per poder progressar fins aquest punt, caldrà que tingui molt present el tipus de conflicte. Si es troba davant d’un conflicte actoral caldrà esmerçar esforços en diferenciar les persones del problema, amb el benentès que el conflicte s’ha desplaçat del problema de fons a les persones, el nostre primer objectius es retornar-lo i emmarcar-lo en el problema.

Ha de tractar per tots els mitjans al seu abast, que els participants tinguin plena consciència no només dels conflictes manifestos sinó també dels problemes de fons subjacents en el conflicte, i de les conseqüències dels conflictes en altres àrees preservades.

Una vegada que el mediador coneix on estan els desacords i els conflictes, quins són els problemes subjacents i què és el que cada participant està disposat, o no, a acceptar sota qualsevol circumstància, aquesta fase arriba a la fi.

Val a dir, que és una fase on cal anar a poc a poc per anar desgranant i clarificant cadascun dels punts esmentats:

-        diferenciar les persones del problema

-        àrees d’acord i de conflicte

-        problema/es de fons que motiva el desacord

-        ampliació del conflicte a altres àrees

Etapa 3. Creació d'opcions i alternatives

En aquesta fase el/la mediadora planteja a les parts la qüestió bàsica: Com pots aconseguir el que pretens de la manera més efectiva? Els dos participants s'han d'obstinar a trobar la resposta a aquesta pregunta.

Per desenvolupar alternatives Folberg i Taylor (1984) suggereixen els següents criteris:

a) necessitats dels participants i de qualsevol altre que pugui veure's afectat per la decisió;

b) projeccions del passat cap al futur: prediccions;

c) previsions econòmiques i socials que poden afectar a les opcions;

d) normes legals i financeres i limitacions;

e) noves persones i situacions que es puguin preveure;

f)  canvis predibles en qualsevol d'aquests criteris.

En aquest sentit de buscar opcions i alternatives pot ser útil el pluja d'idees i qualsevol altra tècnica que fàcil d'utilitzar. Val a dir que la pluja d’idees no compromet a les parts doncs es troben en la fase de generar opcions i alternatives.

Etapa 4. Negociació i presa de decisions

En aquesta fase els participants examinen la realitat i les conseqüències de les opcions que han elaborat. La tasca del mediador seria reemmarcar la negociació preguntant: Quina opció serà la que millor satisfaci les necessitats de cadascun?

Igualment, el/la mediador/a hauria d'anar conduint la situació des de la competició a la recerca de solucions que impliquin cooperació. Per a fer-ho, ha d’anar desgranant la bondat i conseqüències de cada opció per les dues parts. S’està treballant de ple el fet que cadascuna de les dues parts sigui capaç d’integrar les necessitats de l’altre part en la recerca les millors alternatives. Per tant, s’està fomentant que siguin capaços de posar-se en la pell de l’altre.

Etapa 5. Clarificació i redacció d'un pla

La majoria de la gent serà capaç d'elegir entre les opcions, al llarg de la fase 4. La funció de la fase 5 és produir un document que exposi amb claredat les intencions dels participants, les seves decisions i la seva conducta futura.

Aquest acord, o pla d'acció, hauria d'estar escrit de manera que ho puguin llegir amb facilitat i revisar si ressorgeix algun dels temes de discussió. L'escrit ha de ser concís, encara que sense deixar fora res important i amb un llenguatge que pugui ser clarament comprès per tots, per tant, adequat al llenguatge de les parts.

També haurien d'entendre que es tracta d'un document de treball que es pot modificar, sempre que els participants així ho acordin, amb la finalitat que reflecteixi la realitat de cada moment.

Etapa 6. Revisió legal i inscripció

Aquesta fase cal, en el cas de la separació i el divorci, a fi que els acords assolits tinguin la validació legal i els atorguin els seus efectes civils. Entre d'altres coses la nostra legislació exigeix el tràmit judicial, no només perquè adquireixin carta de naturalesa, sinó també perquè els drets dels implicats,  sobretot els dels fills, no es vegin perjudicats.

Etapa 7. Posada en pràctica, anàlisi i revisió

En aquesta fase el paper del mediador no és directe, sinó més aviat en l'ombra. Realment són els interessats els que han de posar en servei el pla que han signat. Han d'anar posant en pràctica el que només havien estat plans. Com pot resultar difícil han de poder consultar amb el mediador, perquè els ajudi, no només a buscar solucions als problemes que es plantegin, sinó també a

mantenir-se flexibles a fi de ser capaços de canviar aspectes quan calgui: els fills creixen i les seves necessitats i interessos van canviant, les circumstàncies objectives d'un o un altre, o dels dos, poden canviar, etc.

Es podria seguir exposant algun altre model, utilitzats per altres autors, però amb els tres exposats pot ser suficient per aconseguir una clara idea del que ha de ser la mediació en aquest context.

Diagrama de flux del procés de mediació segons Folberg i Taylor, pàg 82

Folberg , Jay i Taylor, Alison, 'Mediación. Resolución de conflictos sin litigio'. Ed. Limusa-Noriega Editores, México, 1992. Cap. 3, pàg. 55-84.


__________________________________

Jordi Muner

Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.