Estructura dels conflictes
L'estructura contempla els elements més signifcatius sobre els qual s’erigeix el conflicte. Aquests elements són (Dana, 2002) la interdependència entre les parts, el número de parts interessades i la representació constituent.Interdependència entre les parts
Fa referència al grau de dependència mútua que hi ha entre les parts en conflicte, amb la impossibilitat d’abandonar l’escenari on es produeix el conflicte o de donar per acabada la relació. És un aspecte molt significatiu en els conflictes interpersonals que es donen en contextos compartits com el treball i, especialment, la família on la interdependència es veu molt reforçada pel vincle.
Número de parts interessades
També cal tenir en compte el número de parts interessades, entenent com a tal, tant les parts directament implicades i visibles com aquelles parts no visibles i que, probablement, no participen directament en el conflicte però són part interessades. En el cas de les parelles que es separen, la família extensa i, més concretament, els pares de les respectives parelles, no són part implicada doncs no participen directament en el conflicte. No són els actors del conflicte (per bé que poden haver tingut alguna disputa o conflicte amb l’altre part) però tenen interessos en el conflicte. Això mateix li pot passar a un professional de la mediació, el qual sense estar implicat directament en un conflicte pot ser part interessada (conflicte d’interessos) si en el passat una de les parts fou client seu.
Un aspecte a considerar de les parts implicades és el número de parts i la grandària de cadascuna d’elles. Dana (2002) ens puntualitza al respecte: A medida que el número y el tamaño de las partes aumenta, hay más personas que complacer y la dificultad para resolver el conflicto se incrementa [1]. La intervenció del professional es complica, doncs, quan hi ha més de dues parts en conflicte. Així mateix, si una de les parts és més nombrosa que l’altre, caldrà escollir un representant per asseure’s a negociar i no podrà fer-ho tot el grup per tal d’evitar el desequilibri de poders que la sola presencia provocaria.
Representació constituent
Les parts presents en un procés de resolució de conflictes, d’una banda, han de ser totes les parts implicades i representar tots els interessos en joc. D’altra banda, aquestes parts han de ser representatives del col·lectiu que representen i, en conseqüència, han d’estar legitimades pel seu col·lectiu. Sinó és així la seva representació és simplement estratègica per manca de representativitat o una cortina de fum per guanyar temps.
Tipologia de conflictes
La tipologia de conflictes és un intent de tipificar els conflictes segons com els classifiquem. La classificació pot ser per criteri únic o per criteris muldimensionals, i vindrà determinada per la manera com s’interpreta el conflicte (Redorta, 2004): latent o manifest (Galtung), funcional o disfuncional (Abebrese), simètric o complementari (Woodhouse), constructiu o destructiu (Deutsch), conflictes entre persones, entre organitzacions, entre grups i entre estats (Kriesberg),...Tipologia de conflictes
Seguim la proposta de Redorta [2] (2004), perquè la seva classificació es desenvolupa a partir dels problemes bàsics o de fons. Tenim la següent classificació:
- Conflicte d’interessos
- Conflicte de rumor
- Conflicte de valors
- Conflicte d’informació
- Conflicte d’expectatives
- Conflicte de legitimació
- Conflicte de poder
- Conflicte estructural
- Conflicte normatiu
- Conflicte atributiu
- Conflicte de relacions personals
- Conflicte d’autoestima
- Conflicte d’identitat
- Conflicte d’inadaptació
- Conflicte d’inhibició
L’objecte del conflicte determina i emmarca els arguments que les parts utilitzen per a justificar el conflicte i/o defensar els seus interessos. Això ens porta a una altra àrea de diagnòstic: els motius de les parts en conflicte.
________________________________________
[1] Dana, Daniel (2002). Adiós a los conflictos. Ed. McGraw-Hill. Madrid. Pàgina 6.
[2] Redorta, Josep (2004), Como analizar los conflictos. La topología de conflictos como herramienta de mediación. Ed. Paidós. Barcelona.
Publicacions relacionades
2.2. Diagnòstic de conflicte. Morfologia: Tipus de conflictes (2/2)
3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius:Successos que provoquen el conflicte
3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius:Successos que provoquen el conflicte
Properes publicacions
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterapeuta familiar.
 | Diagnòstic del conflicte. Morfologia: Estructura i Tipologia dels conflictes de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons |
