Com hem d'entendre les diferències entre maltractament infantil i desemparament?
El desemparament és un terme
utilitzat en les ciències jurídiques mentre que la maltractament infantil
s'utilitza en les ciències socials i de la salut. Això ho veiem més clarament si
ens fixem que el desemparament comporta l'assumpció de les funcions tutelars
dels pares per part de l'administració, mentre que el maltractament comporta
dany, més o menys greu, en la salut de l'infant - adolescent.
Principals tipus i tipologies de maltractament infantil
Malgrat les dificultats
d'investigació que suposa el maltractament infantil per les diferents variables
que hi intervenen i, sobretot, pel fet de produir-se en l'àmbit privat i
l'estigma social que suposa, hi ha cert consens en identificar els principals
tipus de maltractament infantil: Maltractament físic, Negligència,
Maltractament psíquic - emocional i Abús sexual. Després hi ha altres tipus que
per la seva naturalesa i, potser també, per una menor prevalença a voltes se'ls
dóna la categoria de tipus i a voltes se'ls inclou en els tipus esmentats en el
que podríem denominar tipologies. Aquest és el cas de la Submissió químic -
farmacèutica - síndrome de Münchausen per poders que hi ha qui la inclou dins
el Maltractament físic, el Maltractament prenatal que hi ha qui el col·loca
dins el Maltractament físic i altres dins la Negligència i
l'Abandonament que sovint s'inclou dins la Negligència.
Sobre l'Explotació sexual,
delictiva o laboral hi ha mes discrepàncies doncs fins fa poc es parlava de
Corrupció o Corrompre[1]
l'infant o l'adolescent.
Maltractament i desemparament en la infància i l'adolescència
La bibliografia sobre
maltractament infantil distingeix entre els factors desencadenants de situacions
de maltractament infantil, les situacions, pròpiament dites, de maltractament
infantil i el dany en els infants - adolescents. Es a dir, allò que són causes
(factors de risc), efectes (maltractament infantil) i les seves conseqüències
(danys en la salut de l'infant - adolescent). Valorada i diagnosticada la
situació de maltractament infantil cal valorar-ne la gravetat i el risc de
recidiva.
La valoració de la
gravetat (...) se refiere a
determinar, una vez confirmada una situación de maltrato, la severidad del daño
sufrido por el niño. Esto se realiza básicamente en función de: a) la
existencia de lesiones físicas y/o psicológicas den el niño y la intesidad de
las mismas, y b) el tipo de maltrato inflingido[2].
La valoració del risc de
recidiva implica valorar el risc de repetició de maltractament infantil i
la severitat del dany que pot causar en l'infant - adolescent, i suposa valorar
la situació personal, familiar i social que l'han causada i la probabilidad que el niño tiene de volver
a sufrir, o continuar padeciendo, una situación de desprotección en el futuro y
de que dicho daño tenga un carácter grave[3].
I donat que és una predicció la probabilitat que es torni a produir una
situació de maltractament (...) debe ser
inferida a través de la presencia/ausencia e intensidad de una serie de
factores de riesgo (...)[4].
Factors de risc que han estat causa del maltractament infantil (conseqüència),
i ho podrien tornar a ser en un futur.
Alguns dels enunciats de
l'article 105.2. fa referència a causes, efectes i conseqüències, essent aquestes
causes factors de risc que la
bibliografia especialitzada atribueix a la producció de maltractament infantil
(efectes), i les conseqüències la severitat del dany en l'infant - adolescent per la
gravetat del maltractament rebut. Davant la detecció o notificació d'una
situació de maltractament infantil, atès el que ens proposa la bibliografia,
primerament, cal certificar o desestimar si s'ha produït, efectivament, una
situació de maltractament infantil (efecte), tot seguit, valorar quina o quines
conseqüències ha tingut en l'infant - adolescent (valoració de la gravetat) i,
finalment, la probabilitat que les causes: factors de risc, que han produït el
maltractament, o altres factors de risc,
puguin en un futur produir una nova situació de maltractament infantil
(efecte).
105.2. Són
situacions de desemparament :
a)
L’abandonament.
Aquest enunciat fa referència als efectes: Abandonament.
b) Els
maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres
situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a les quals
correspon la guarda o que s’han portat a terme amb el coneixement i la
tolerància d’aquestes persones.
L'enunciat ens remet als efectes: Maltractament
físic, Maltractament psíquic - emocional, Abús sexual i Explotació sexual,
delictiva o laboral.
c) Els
perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. A aquests efectes,
s’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, conscient o
inconscient, o la ingestió de drogues o substàncies psicotròpiques per part de
la dona durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó
per la persona que maltracta la dona en procés de gestació.
Ens remet a als efectes: Maltractament prenatal
i a les conseqüències: perjudicis greus al nadó, sense detallar quins.
d) L’exercici
inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant
o l’adolescent.
Amb aquest enunciat destaca les conseqüències: perill
greu per a l’infant o l’adolescent, i les causes que la bibliografia
especialitzada no identifica com factors de risc per tractar-se d'e
terminologia jurídica.
e) El trastorn
o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars
de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament de
l’infant o l’adolescent.
Aquest enunciat fa referència a les causes:
Capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals[5]
i Abús de drogues i alcohol[6]
(factors de risc) i a les conseqüències, sense precisar-les: repercussió
greu en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.
f) El
subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol
altre substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les
quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i
tolerància.
Enunciat que ens remet a l'efecte: Submissió
químic - farmacèutica o Síndrome de Münchausen per poders
g) La inducció
a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució per part de les persones
encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites activitats portat a terme
amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació
econòmica.
L'enunciat fa referència als efectes: Explotació
laboral, delictiva o sexual.
h) La
desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada
Aquest enunciat ens remet als efectes: Negligència
i Maltractament psíquic - emocional.
i) La violència
masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de
l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.
Enunciat que fa referència a les causes:
Relació de parella[7]
(factor de risc) i a les conseqüències: perjudici greu al
desenvolupament de l'infant - adolescent.
j)
L’obstaculització pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda
de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració,
quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o
l’adolescent, i també la negativa dels progenitors o els titulars de la tutela
o de la guarda a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions
de risc si això comporta la persistència, la cronificació o l’agreujament
d’aquestes situacions.
L'enunciat destaca les causes: Resposta dels pares a la intervenció[8]
(factor de risc), i les conseqüències: perill la seguretat de l’infant o l’adolescent. I la persistència,
cronificació o agreujament de la situació [de risc] per les conseqüències, es
pressuposa, en l'infant o l'adolescent.
k) Les
situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament
determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al
desenvolupament integral de la personalitat.
Aquest enunciat ens remet, com en el cas anterior, a
les conseqüències: privació a l’infant o l’adolescent dels elements
bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, i per causes:
situacions de risc indeterminades que ho serien pel seu nombre, evolució,
persistència o agreujament.
l) Qualsevol
altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat
física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres
factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral.
Amb l'enunciat es fa referència als efectes:
Negligència, a les conseqüències: atemptat contra la integritat física o
psíquica de l’infant o l’adolescent i impossibilitar el seu desenvolupament
integral, i per primera vegada parla de causes identificant-les com
factors
Fent una mirada global a l'anàlisi que acabem de fer
ens adonem que en gairebé tots els casos quan parla d'efectes, es a dir, de
maltractament no n'esmenta les conseqüències, el dany, que podrien tenir per
l'infant o l'adolescent perquè, segurament, el legislador ja ho donava per
entès; llevat de quan es refereix al Maltractament prenatal i a la Negligència. Mentre
que quan parla de les causes, o factors de risc, sempre, es remet a les
conseqüències que produeixen en l'infant o l'adolescent, perquè els factors de
risc, a diferència del maltractament infantil, per si sols no poden explicar el
dany que puguin causar en l'infant si abans no s'ha confirmat que hi ha hagut
maltractament.
Des d'una perspectiva social, l'apreciació jurídica
del desemparament, hauria de comportar, primer, la verificació del
maltractament infantil, tot seguit, l'avaluació del dany o perjudici en la
salut i el desenvolupament de l'infant o l'adolescent (valoració de la
gravetat) i, finalment, la valoració dels factors de risc del seu entorn
personal, familiar i social causants del maltractament i del risc de recidiva, és a dir, que es produeixin nous maltractaments segons el grau de deteriorament d'aquests
factors de risc (valoració del risc de recidiva).
Segueix
Properes publicacions
4. Com discriminarem que ens trobem davant una situació de risc de desemparament o de dessemparament efectiu? (4/4)
[1] Llibre d'en Pau
[2] De Paul, J. Arrubarrena, M.I. Maltrato a los niños en la familia. Evaluación y tratamiento.
Editorial Pirámide 1994. Pàg. 76
[3] López Sanchez, F. i altres Necesidades de la infancia y protección
infantil. Vol. 2 Actuaciones frente a los malos tratos y desamparo de menors.
Programa de mejora del sistema de atención social a la infancia (SASI).
Ministerio de Asuntos Socilaes. Madrid, 1995 Pàg. 94
[4] De Paul, J. Arrubarrena, M.I. i altres. Manual
de protección infantil Editorial.
Masson. Barcelona, 2a edició 2001 (1996). Pàg. 208
[5] Capacidades
físicas, intelectuales y emocionales: Grado en que tales áreas afectan la
capacidad del cuidador de atender adequadamente al niño. De Paul, J,
Arrubarrerna, M.I. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección, notificación,
investigación y evaluación. 3. La fase de investigación. Programa de mejora del
sistema de atención social a la infancia (SASI). Ministerio de Asuntos
Socilaes. Madrid, 1994. Pàg. 8. i De Paul, J. Arrubarrena, M.I. i
altres. Manual de protección infantil Editorial. Masson. Barcelona, 2a edició 2001 (1996). Pàg. 213.
[6] Abuso
de drogas/alcohol: Existencia de dependencia física y/o psicológica hacia
drogas o alchol de manera que ello limita la capacidad del cuidador para atender y proteger al niño. De Paul,
J, Arrubarrerna, M.I. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección,
notificación, investigación y evaluación. 3. La fase de investigación. Programa
de mejora del sistema de atención social a la infancia (SASI). Ministerio de
Asuntos Socilaes. Madrid, 1994. Pàg. 8.
i De Paul, J.
Arrubarrena, M.I. i altres. Manual de protección infantil Editorial. Masson. Barcelona, 2a edició 2001 (1996). Pàg. 213.
[7] Relación
de pareja: Grado en que las características de la relación de pareja
interfieren en la capacidad de sus miembros para cuidar y proteger al niño.
De Paul, J, Arrubarrerna, M.I. i Torres, B. El maltrato infantil. Detección,
notificación, investigación y evaluación. 3. La fase de investigación. Programa
de mejora del sistema de atención social a la infancia (SASI). Ministerio de
Asuntos Socilaes. Madrid, 1994. Pàg. 9.
i De Paul, J.
Arrubarrena, M.I. i altres. Manual de protección infantil Editorial. Masson. Barcelona, 2a edició 2001 (1996). Pàg. 214.
[8] Respuesta
ante la intervención: Grado de conciencia del problema y motivación de
cambio mostrados por los cuidadores ante la intervención de los servicios de
protección infantil. De Paul, J, Arrubarrerna, M.I. i Torres, B. El
maltrato infantil. Detección, notificación, investigación y evaluación. 3. La
fase de investigación. Programa de mejora del sistema de atención social a la
infancia (SASI). Ministerio de Asuntos Socilaes. Madrid, 1994. Pàg. 9. i De Paul, J. Arrubarrena, M.I. i altres. Manual
de protección infantil Editorial.
Masson. Barcelona, 2a edició 2001 (1996). Pàg. 214.
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.
 | Del risc d'exclusió social a la desprotecció infantil. La llei 14/2010 (3/4) Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada