Actitud i afrontament dels conflictes interpersonals familiars

[Ö] En les actituds hi torbem com a mínim dos aspectes: les intencions i les conductes. Altres autors, com Thomas (1992) distingeixen en les intencions: les intencions estratègiques i les intencions tàctiques. Les intencions estratègiques “...son intenciones generales que las partes consideran en la resolución del conflicto (...)[1]”, i 

Figura 1. Model de Pruit i Rubin (1979)

les intencions tàctiques “...son intenciones más concretas o medios para llevar a cabo dichas intenciones estratégicas (...)[2]”. Pruitt i Carnevale (1993) consideren que intencions i conductes són semblants. 

Les intencions aglutinen les expectatives i finalitats: allò que hom vol aconseguir, allà on es vol arribar, i per fer-ho es marca una estratègia general i es proposen obejctius concrets que regulen les accions a través de tàctiques o moviments estratègics emmarcats en l’estratègia general. En els conflictes socials i familiars en els què sovint ens trobem les intencions no estan planificades d’aquesta manera i sovint el mateix protagonista no pot expressar clàrament quines són les seves expectatives o finalitats més enllà del conflicte.

Figura 2, Proposta de Rahim i Bonoma (1979)

A efectes del nostre àmbit de treball: els conflictes familiars, entendrem les conductes com accions concretes observables i les intencions com expectatives de domini exclusiu de la persona que les té, llevat que les faci públiques i manifestes. Això no vol dir que descuidem la indicència de les intencions en l’evolució del conflicte i en la solució del mateix. L’exploració de les intencions ens permetrà que les parts identifiquin si les seves expectatives i conductes són coherents o no, és a dir, si persegueixen una cosa i en fan una altra. Aquesta exploració també ens permetrà identificar qui instrumentalitza el procés de mediació expressant unes intencions que detectem que no són prou honestes amb el procés, és a dir, que no és sincer respecte quines són les seves expectatives reals. 

Com reaccionem davant dels conflictes interpersonals

[Ö] No som indiferents davant d’un conflicte, i no tothom reacciona de la mateixa manera. Davant d'una situació que provoca un conflicte reaccionem, principalment, amb dos moviments: d'apropament o d'allunyament. El moviment d'allunyament es fonamenta en el jo i ens distancia de l’altre, mentre que el moviment d'apropament te en compte tant el jo com l'altre, i ens apropa a l’altre. Dos moviments que estaran condicionats per la nostra actitud davant del conflicte. Ambtot, no sempre adoptarem el mateix tipus de moviment però d’alguna manera, el nostre estil individual davant dels conflictes incidirà en què predomini un tipus de moviment davant d’un altre en les nostres reaccions davant dels conflictes, i en conseqüència, un tipus d’abordatge dels conflictes en detriment d’uns altres.


Moviment d'allunyament

El denominador comú d’aquest moviment és la priorització de nosaltres, del jo davant l’altre, en les nostres respostes. Així doncs, els comportaments que manifestarem seran de tipus autoreferent en els quals es prima el jo enfront de l’altre. El moviment d’allunyament té dues vessants: el distanciament i la renúncia.

1. Ens distanciem de la situació per no deixar-nos arrossegar per l'impacte que el conflicte ens provoca i així disposar de temps per a reflexionar i valorar com l'abordarem: actitud de distanciament. Una actitud d’aquest tipus pot precedir tant a una afrontament, renúncia o enfrontament.
2. Renunciem als nostres interessos i objectius per cedir a la voluntat de l'altre: actitud de renúncia. La renúncia no implica un allunyament físic sinó un abandó del conflicte.