- adj. [LC] [DR] Que no és ni de l’un ni de l’altre de dos partits en pugna.
- adj. [LC] [DR] Que, en una contesa, una guerra, etc., no intervé a favor de l’un ni de l’altre.
La nostra posició en el conflicte
La neutralitat ens parla de l’actitud vers el conflicte, de la nostra disponibilitat a veure el que passa en el nostre entron i el compromís que hi tenim-sentim (ex. “això no té a veure amb mi”). Per tant, la neutralitat és una posició que revela la nostra actitud vers el conflicte, amb la qual volem donar a entendre que pretenem no influir, no intervenir, no participar,... per no perjudicar, perquè no sabem què hem de fer o què hem d’opinar, perquè pensem que ens pot perjudicar, perquè no tenim els recursos per ajudar, etc.
Per tant, és una posició a través de la qual expressem que no volem ser-hi presents. Perseguim una mena
d’invisibilitat: no veig, no sento, no
penso, no faig, no crec,… res respecte quelcom, en definitiva, no comunico res !!.
És impossible no comunicar
Això és el que ens diu el primer axioma de la comunicació humana. No podem no comportar-nos; no existeix el no-comportament. Tota conducta i tota actitud emet un missatge, dóna informació. Així, la neutralitat dóna a conèixer, comunica, quina és la nostra posició respecte quelcom. I la posició que volem tenir és la no-posició; essent aquesta actitud o comportament una posició donada la impossibilitat de no comunicar. Una posició que contradiu la voluntat de no-posició, és a dir, la nostra neutralitat.
Davant les posicions que les parts adopten
respecte una situació, nosaltres defensem una posició diferent: la neutralitat,
com la posició de no-posició respecte
la situació. Si no faig res, si no em posiciono respecte una situació no estic
ni a favor ni en contra; emetent el missatge de neutralitat seguent: passi el
que passi i es faci el que es faci em semblarà bé.
Neutralitat i conflicte
Arribats aquí, veiem com aquesta posició de neutralitat, al menys en mediació, no és possible per dues grans raons:- El mediador no és ni pot ser neutral quan participa activament en el procés, si bé no es posiciona per cap de les parts: no pren partit.
- El codi deontològic del mediador estableix la seva intervenció directiva, i, si s'escau, la notificació als órgans competents que correspongui, davant situacions que vulnerin els drets fonamentals i les necessitats bàsiques, o siguin constitutives de delicte.
Podem distingir dos posicionaments de neutralitat vers el conflicte:
- No posicionar-me
pensant que la neutralitat és la no-posició (cibernètica de primer ordre) i sabent o no de les
conseqüències d’aquesta posició:
- Neutralitat per ignorància o
indefinició: ‘yo no entiendo’, ‘no conozco’, ‘no puedo opinar’, ...
- Neutralitat per indiferència: ‘a mi no me metas en esto’, ‘yo no tomo parte en este asunto’,...
- No posicionar-me
voluntàriament, sabent que la neutralitat és la posició de la no-posició (cibernètica de segon ordre o autoreflexivitat) i les conseqüències o no d’aquesta posició:
- Neutralitat per ignorància o
indefinició: ‘yo no entiendo’, ‘no conozco’, ‘no puedo opinar’, ...
- Neutralitat per indiferència: ‘a mi no me metas en esto’, ‘yo no tomo parte en este asunto’,...
- Neutralitat per estratègia: ‘eso tendran que solucionarlo ustedes’, ‘no quiero influir para nada con mi opinión’,
‘yo no voy a intervenir en nada de esto’,...
Es pot ser neutral davant la guerra?. Es pot ser neutral davant la pena de
mort?. Es pot ser neutral davant la mutilació genital?. Es pot ser neutral davant
la vulneració de drets fonamentals?. Es pot ser neutral davant la fam del món?.
Es pot ser neutral davant la roba confeccionada per població infantil o adulta
en condicions de semiesclavitud i destinada al mercat europeu?.
La neutralitat busca no prendre part en el conflicte. I com
a mediadors, la nostra actitud vers el conflicte no és neutral, pel fet de ser-hi
present estem intevenint amb intenció i amb intencionalitat de proposar i
controlar un procés de mediació que ha de portar les parts a un acord. La
no-neutralitat del mediador persegueix prendre part en el conflicte, en la
mesura que pren part activa en el procés de resolució del conflicte.
Imparcialitat i conflicte
La posició de no-neutralitat defineix, doncs, la nostra voluntat de
prendre part en el procés. Però no distingeix si prenem partit per cap de les
parts. Per fer aquesta distinció ens hem de remetre al concepte
d'imparcialitat-parcialitat, el qual defineix la nostra actitud vers les parts.
Consultant, novament, el 'Diccionari de la Llengua Catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans, ens trobem amb les següent definicions:
Imparcialitat: f. [LC] Qualitat d’imparcial.
Imparcial: adj. [LC] No parcial, que no afavoreix un més que un altre.
Parcialitat: 1 f. [LC] Qualitat de parcial.
Parcial: 2 adj. [LC] Que té una prevenció en favor d’una de les parts en causa, d’un dels costats d’una qüestió.
La posició d' imparcialitat busca l'equidistància
respecte les parts en conflicte. Des de la imparcialitat es pren part en el procés amb la
finalitat d’arribar a acords, però no
es pren partit per cap de les parts. En aquesta línia un àrbitre de
futbol no és neutral perque no es mira, ni arbitra els partits des de la
objectivitat sinó des del coneixement que té les regles del joc i, per tant, a
partir i a través d’ell mateix: ell és l'instrument, d’aquí que no pot ser
neutral. En el moment que pita una falta o infracció deixa de ser neutral en 'estrictu sensu'. Pren part però no pren
partit per cap dels equips.
La posició de parcialitat implica que la persona pren part en el procés, però, sobretot, es distingueix
perquè pren partit per una de les
parts, es decanta per una de les parts.
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.
Neutralitat en els conflictes de Jordi Muner i Jordi Cañada està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Neutralitat en els conflictes de Jordi Muner i Jordi Cañada està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
