La Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància il'adolescència planteja ja en el seu preàmbul les claus del nou marc del
sistema de protecció a la infància quan defineix la prevenció com el conjunt d’actuacions socials destinades
a preservar l’infant o l’adolescent de les situacions que són perjudicials per
al seu sa desenvolupament integral o per al seu benestar
i la protecció com el conjunt
d'actuacions socials reservades per (...) quan el desenvolupament integral de
l’infant o l’adolescent sembla clar que resulta seriosament afectat, en vista
dels coneixements científics actuals. Una de les seves conseqüències jurídiques
és la declaració de desemparament.
Queda clar, doncs, que dins l'àmbit de la prevenció
no només s'hi inclouen aquelles situacions de risc de desprotecció infantil que
són perjudicials per al seu sa
desenvolupament integral o per al seu benestar, sinó també i pel mateix
motiu, les situacions de risc social. Hem de tornar a la llei per aclarir com
defineix les situacions de risc i si estableix diferències entre les situacions
de risc de desprotecció i les situacions de risc social.
En l'apartat II del preàmbul la llei ens diu: Aquesta llei defineix la situació de risc
com la situació en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o
l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància
personal, social o familiar, si els progenitors o guardadors no assumeixen o no
poden exercir completament llurs responsabilitats, i estableix una llista
de situacions que es consideren de risc,
la qual cosa ha de servir de gran ajut per als professionals que han d’avaluar
i decidir sobre un infant o adolescent en concret.
Amb l'expressió no assumeixen o no poden
exercir completament llurs responsabilitats podem entendre que està
apuntant a situacions on els pares, per acció o omissió, no exerceixen
correctament les funcions familiars i parentals respecte els seus fills i
filles, amb el conseqüent risc de desprotecció infantil, però també a situacions de
desavantatge i desigualtat social on la precarietat en què es troben els pares
els dificulta o impedeix satisfer les necessitats bàsiques dels seus fills i
filles, i en cap cas es pot considerar que sigui per acció o omissió dels seus
deures.
Tot
seguit fa referència a una llistat de situacions de risc i, concretament, es refereix
a l'apartat 2 de l'article 102 del Capítol II la Llei:
CAPÍTOL II. Les situacions de risc
Article 102.
Deinició i concepte
2. Són
situacions de risc:
a) La manca
d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent pels progenitors, o pels
titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un perjudici lleu per a la salut
física o emocional de l’infant o l’adolescent.
b) La
dificultat greu per a dispensar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant
o l’adolescent
per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda.
c) La
utilització, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del càstig
físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que, sense constituir un
episodi greu o un patró crònic de violència, en perjudiqui el desenvolupament.
d) Les
mancances que, pel fet que no poden ésser adequadament compensades en l’àmbit
familiar, ni impulsades des d’aquest mateix àmbit per a llur tractament mitjançant
els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació
o el desemparament de l’infant o l’adolescent.
e) La manca
d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar.
f) El conflicte
obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs
necessitats a les de l’infant o l’adolescent.
g) La
incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela o
de la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui
unperill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones.
h) Les
pràctiques discriminatòries, pels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda,
contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar i
llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir l’ablació o la mutilació
genital femenina i la violència exercida contra elles.
i) Qualsevol altra circumstància que,
en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de
l’infant o l’adolescent.
Com
podem veure s'està referint a les situacions de desprotecció infantil, i per
tant, són situacions que ens han de permetre discriminar aquestes situacions de
les situacions de risc social.
Què són,
doncs, les situacions de risc social i com podem identificar-les?
Per
treure'n l'entrellat ens hem de remetre'ns a la Llei i al Pacte per a la lluita contra la
pobresa.
La Llei, en l'article 77, en parlar
de la prevenció del risc social ens indica com hem d'entrendre el risc social i
en la proposta d'intervencions veiem la diferència respecte a les intervencions
de quan ens trobem davant d'una situació de risc de desprotecció infantil.
Article 77. Prevenció del risc social
1. L’objecte de
la prevenció del risc social són les situacions
que afecten conjunts d’infants o adolescents de manera global, tant de caràcter
territorial, cultural com social, en què concorren indicadors o factors de
risc que fan palesa la probabilitat que els infants o els adolescents que s’hi
troben resultin en el futur perjudicats en llur desenvolupament o benestar.
2. La
identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn territorial concret o
amb relació a un conjunt concret d’infants o adolescents ha de generar plans d’intervenció social preventius i
comunitaris.
3. Els plans a
què fa referència l’apartat 2 han d’ésser específics i s’han de desenvolupar en
els barris i entorns territorials en què es detecti una gran concentració de
situacions de desigualtat econòmica, escolar, cultural i d’indicadors de risc
per als infants i adolescents. En
aquestes zones, en què l’actuació hi és preferent, s’han d’impulsar polítiques
de prevenció del risc social.
4.
L’Administració competent en infància i adolescència, en coordinació amb els
ens locals i els departaments de la Generalitat corresponents, ha de desenvolupar programes integrals d’atenció als
adolescents en risc i desavantatge social en entorns territorials en què es
concentrin desigualtats i situacions de conflicte social. Aquests programes
han de comptar amb mesures extraordinàries de suport a l’escolarització i a la
continuïtat formativa, treball de carrer, lleure, acompanyament a la formació i
a la inserció sociolaboral, i mesures socioeducatives intensives com centres
oberts i centres diürns.
Per altra banda, el Pacte per a la lluita contra la
pobresa
exposa com s'ha d'entendre la pobresa, l'exclusió - inclusió social i la vulnerabilitat:
Pobresa. Manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que
influeixen en la qualitat de vida de les persones. Pobresa absoluta:
estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no assolibles.
Pobresa relativa: clar desavantatge econòmic i social respecte a la
resta de persones del seu entorn. Pobresa subjectiva: autopercepció
personal en relació a la seva situació.
Exclusió - Inclusió social. Estat de les persones o unitats familiars en relació amb
gran part de la població, i es valora segons les possibilitat d’exercir els
mateixos drets socials que la majoria. Té una càrrega subjectiva basada en fets
materials, evocant malestar o insatisfacció, per no poder fer o accedir a allò
que es desitja.
Vulnerabilitat. Debilitat que pateix una persona o unitat familiar en
relació amb el seu entorn personal, familiar - relacional, socioeconòmic o
polític - administratiu, que la porta a transitar cap a l’exclusió social.
El nivell de risc d'exclusió social serà més o menys alt depenent del grau de deteriorament de
l’entorn.
Les situacions de risc social, tal com les defineix la Llei en l’article 77, i les
situacions de risc d’exclusió social, tal com es plantegen en el Pacte de
Lluita contra la pobresa, són sinònimes quan la mirada es dirigeix a la
col·lectivitat (amb relació a un conjunt
concret d’infants o adolescents, art. 77.1) o la comunitat (en un entorn territorial concret, art.
77.1). Aquesta mirada a una col·lectivitat concreta, sigui territorial o a un
conjunt d’infants o adolescents, prioritza la intervenció en les desigualtats,
el desavantatge i el conflicte social que es produeixi en aquella
col·lectivitat (amb paraules de la
LDOIA), motiu de vulnerabilitat i causa de pobresa i exclusió
social, tal com recull el Pacte per la Lluita contra la pobresa.
