Novament ens hem de remetre a la llei en el seu
article 78 quan ens parla de prevenció de la desprotecció [infantil]
Article 78. Prevenció de la
desprotecció
1. L’objecte de
la prevenció de la desprotecció infantil són les situacions en què concorren indicadors o factors de risc que fan palesa
la probabilitat que l’infant o l’adolescent que s’hi trobi resulti en el futur desatès en les seves
necessitats bàsiques.
2. La
identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn familiar concret ha
de generar programes de suport familiar,
que es poden desenvolupar fins i tot durant el període de gestació, per tal
d’establir pautes de criança i de millorament de les capacitats parentals,
d’una manera preventiva en entorns de desavantatge social.
Quan, des de la posició del risc social (art.77) o
risc d'exclusió social (Pacte per a la lluita contra la pobresa), posem la
mirada en l’impacte que aquestes situacions de desigualtat, desavantatge i
conflictivitat social produeixen en el si d’una família d'una col·lectivitat
territorial, cultural o socioeconòmica, i apreciem que tenen incidència en els
deures parentals, posant en risc l’atenció de les necessitats bàsiques
infantils (Felix López, 1995) estarem parlant d'una situació de risc de desprotecció
infantil, és a dir, que hi concorren
indicadors o factors de risc que fan palesa la probabilitat que l’infant o
l’adolescent que s’hi trobi resulti en el futur desatès en les seves
necessitats bàsiques, art. 78. I per tal de prevenir el risc de
desprotecció infantil per desatenció de les necessitats bàsiques infantils cal endegar
programes de suport familiar (...) d’una
manera preventiva en entorns de desavantatge social.
Per tant, el risc social o risc d’exclusió social i el risc de
desprotecció infantil és un continu de situacions de diferent amplitud, que
podríem resumir: des d’una mirada comunitària a una mirada individual. És a
dir, des de la situació de desigualtat, desavantatge i conflicte social d’una
col·lectivitat (art. 77) a la situació de risc de desprotecció infantil que la
situació de desigualtat, desavantatge i conflicte social pugui generar en el si
de la família (art. 78). En aquestes situacions de risc de desprotecció
infantil l’atenció de les necessitats bàsiques infantils i, per tant, el
desenvolupament i benestar infantil queda preservat, amb el risc, però, que
l'infant o adolescent resulti en el futur
desatès en les seves necessitats bàsiques (art. 78).
De la mateixa manera, la protecció - desprotecció
infantil és un continu de situacions que s’inicien
en els situacions que preserven el desenvolupament i benestar dels infants –
adolescents, les que preservant-lo, ateses les circumstàncies personals,
familiars i socials del seu entorn, hi ha la probabilitat que en un futur es
desatenguin les seves necessitats bàsiques infantils (art. 78), fins les que hi
incideixen d’una manera manifesta entrobar-se davant una situació efectiva de
desprotecció infantil (art. 102)
Quan s'ha
d'entendre que una situació és de desprotecció infantil?
Rodrigo, M.J i altres (2008) apunten que “(...) las situaciones de familiares se
presentan en un continuo de normalidad, bajo, medio y alto riesgo. Mientras que
las familias con un funcionamiento más normalizado tendrían un balance más
positivo a favor de los factores de protección y resiliencia, las familias con
diverso grado de riesgo tenderían a presentar menores o mayores
descompensaciones a favor de los factores de riesgo y de la vulenrabilidad”.
Seguint la proposta de López Sánchez, F. (1995), a
mesura que s’accentua la desatenció de les necessitats bàsiques infantils transitem
cap a situacions més greus,
que poden acabar generant situacions de maltractament infantil, de tipologia
diversa segons la tipologia de les necessitats desateses.
Així, la desatenció greu de les necessitats de caràcter físic/biològic estan principalment
relacionades amb el maltractament físic i la negligència, les necessitats
cognitives amb la negligència i el retard no orgànic en el desenvolupament i
les necessitats emocionals i socials amb el maltractament i l’abandonament
emocional, l’abandonament, l’abús sexual, l’explotació laboral i delictiva i la
incapacitat dels progenitors, tutors o guardadors per controla la conducta de
l’infant – adolescent.
Per tant, podem observar un continu en les situacions
de desprotecció infantil. Des d'aquesta perspectiva una situació de
desprotecció infantil s'inicia per desatenció de les necessitats bàsiques
infantils i pot transitar a una situació de desprotecció infantil per
maltractament infantil. La llei ens diu el
desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o
perjudicats (art. 102.1) i els
manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat
(art.105.1). Quan el desenvolupament i el benestar d'un infant o adolescent
es veu limitat o perjudicat les seves necessitats no són prou ateses o
directament desateses i, per tant, en aquest sentit es troba desprotegit, poc o
molt, en la cobertura de les seves necessitats bàsiques. Per altra banda, quan
li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva
personalitat, jurídicament, l'infant o l'adolescent es troba una situació
efectiva de desemparament.
Article 102. Definició
i concepte
1. Als efectes
del que estableix aquesta llei, s’entén per situació de risc la situació en què
el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o
perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que
per a la protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la separació
del nucli familiar.
Article 105. Concepte
1. Es
consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una
situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament
integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui
aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar
Quan sabrem que ens trobem
davant d'una situació efectiva de desprotecció infantil?
En la transició del risc social (art. 77), risc de la
desprotecció infantil (art. 78) i desprotecció infantil (art. 102), ens trobem
en una franja de difícil discriminació. De fet estaríem parlant de diferents
grau de desatenció de les necessitats bàsiques i per tant de diferents graus de
risc de desprotecció infantil.
Ens
hem de remetre novament al citat article 102.
CAPÍTOL II. Les situacions de risc
Article 102. Definició
i concepte
1. Als efectes
del que estableix aquesta llei, s’entén per situació de risc la situació en què
el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o
perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que
per a la protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la separació
del nucli familiar.
2. Són
situacions de risc:
a) La manca
d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent pels progenitors, o pels
titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un perjudici lleu per a la salut
física o emocional de l’infant o l’adolescent.
b) La
dificultat greu per a dispensar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant
o l’adolescent per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la
guarda.
c) La
utilització, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del càstig
físic o emocional sobre l’infant o l’adolescent que, sense constituir un episodi
greu o un patró crònic de violència, en perjudiqui el desenvolupament.
d) Les
mancances que, pel fet que no poden ésser adequadament compensades en l’àmbit
familiar, ni impulsades des d’aquest mateix àmbit per a llur tractament mitjançant
els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació
o el desemparament de l’infant o l’adolescent.
e) La manca
d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar.
f) El conflicte
obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs
necessitats a les de l’infant o l’adolescent.
g) La
incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela o
de la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui
un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones.
h) Les
pràctiques discriminatòries, pels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda,
contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar i
llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir l’ablació o la
mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles.
i) Qualsevol
altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar
en el desemparament de l’infant o l’adolescent.
I a
l'article 105:
Article 105. Concepte
1. Es
consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una
situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament
integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui
aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar
2. Són
situacions de desemparament:
a)
L’abandonament.
b) Els
maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres
situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a les quals
correspon la guarda o que s’han portat a terme amb el coneixement i la
tolerància d’aquestes persones.
c) Els
perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. A aquests efectes,
s’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, conscient o
inconscient, o la ingestió de drogues o substàncies psicotròpiques per part de
la dona durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó
per la persona que maltracta la dona en procés de gestació.
d) L’exercici
inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant
o l’adolescent. e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència
dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi
greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.
f) El
subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol
altre substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les
quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i
tolerància. g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució
per part de les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites
activitats portat a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol
forma d’explotació econòmica. h) La desatenció física, psíquica o emocional
greu o cronificada.
i) La violència
masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de
l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament.
j)
L’obstaculització pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda
de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració,
quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o l’adolescent,
i també la negativa dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda
a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc si
això comporta la persistència, la cronificació o l’agreujament d’aquestes
situacions.
k) Les situacions
de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la
privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament
integral de la personalitat.
l) Qualsevol
altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat
física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres
factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral.. no parla de
maltractament infantil i sí que ho fa de desemparament
Si una situació es valora de manera efectiva de
desatenció de les necessitats bàsiques infantils ens trobem en una situació de
desprotecció infantil per desatenció de les necessitats bàsiques infantils però
que, en cap cas, no requereix la separació de l’infant o l’adolescent de la
seva família: el desenvolupament i el
benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per
qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que per a la
protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli
familiar (art. 102.1).
Tots
els enunciats d'aquest llistat estan parlant de situacions que col·loquen
l'infant - adolescent en una situació de desprotecció infantil, bé sigui perquè
no s'atenen prou les seves necessitats bàsiques bé sigui per situacions de
maltractament infantil 'lleu' que han limitat
o perjudicat el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent, però no li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la
personalitat (art. 105.1. Concepte de desemparament). En sentit estricte,
l'enunciat no s'està referint, pròpiament, a situacions de risc de desprotecció
infantil que ja recull l'article 78 de la llei quan parla de la prevenció de la
desprotecció infantil, sinó al 'risc de desemparament'. Per això, ens diu sempre
que per a la protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la
separació del nucli familiar, és a dir, que per a seva protecció efectiva no cal
separar l’infant – adolescent de la seva família i sí adoptar mesures per
protegir-lo de la situació de risc [de desemparament] en què es troba. D'aquí,
doncs, podem deduir que donat que la protecció efectiva es dóna quan separem
l'infant - adolescent de la seva familia (art. 105.1) i quan el mantenim en el
nucli familiar (art. 102.1), en totes dues situacions hi ha desprotecció
infantil, l'una per risc de desemparament (art.102) i l'altre per desemparament
(art. 105) Així, quan per a la protecció efectiva no calgui la separació de
l'infant - adolescent, per que no es troba en una situació de desemparament
(art. 105.1), sinó de risc de desemparament (art. 102.1) adoptarem mesures per remetre aquesta
situació de risc de desemparament (art. 104), que són mesures diferents per
quan un infant - adolescent es troba en situació de desemparament (art. 120).
Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.
