dissabte, 31 d’octubre del 2015

Escola Itinere: Alumnos promoción 2014 - 2015

Testimonios de alumnas y alumnos de la promoción 2014 - 2015



Postgrado en Intervención Familiar Socioeducativa

Impartido por la Escola ItinereCentro de formación en Terapia Familiar acreditado por la Federación Espanola de Asociaciones de Terapia Familiar - FEATF), miembro a su vez de la Eurpean Family Therapy Association (EFTA), ofrece una formación de nivel básico en Intervención con familias reconocida por la FEATF.

Esta formación agrupa las/los participantes del Postgrado en Intervención Familiar Socioeducativa y las/los participantes del 1º deMáster en Terapia Familiar Socioeducativa con la intención de facilitar el acceso al curso de 2º de Máster a las/los participantes que, habiéndose inscrito inicialmente para cursar el postgrado tengan interés, una vez finalizado el curso, en realizar la formación de nivel especializado avanzado que se ofrece en 2º de Máster en 'Terapia Familiar Socioeducativa'.

Máster en Terapia Familiar Socioeducativa

Formación de Master propio de la Universitat de Barcelona impartida por la Escola Itinere, institución acreditada como Centro de formación en Terapia Familiar por la Federación Espanola de Asociaciones de Terapia Familiar - FEATF), miembro a su vez de la Eurpean Family Therapy Association (EFTA).


Postgrado en Prácticas Terapéuticas Supervisadas en Terapia FamiliarFormación de nivel especializado supervisión en terapia familiar sistémica por la Federación Espanola de Asociaciones de Terapia Familiar - FEATF). La Escola Itinere está acreditada como Centro de formación en Terapia Familiar Sistémica por la FEATF, miembro a su vez de la Eurpean Family Therapy Association (EFTA).


Postgrado en Intervención en Atenció Temprana: Primera infancia y Familia

Formación anual especializada en la prevención, detección e intervención de todos los trastornos, ya sean graves y permanente o leves y transitorios, que puedan aparecer en la población infantil entre los 0 y 6 años de edad, así como la intervención en el entorno socioeducativo y sanitario del niño y su familia. Se desarrollan recursos y estrategias para orientar y asesorar a las familias de estos niños/as, acompañando a los padres en la crianza y/o en el proceso de aceptación de las necesidades y las dificultades específicas de sus hijos.

2. Gestió de conflictes familiars des d'una perspectiva social: requisits i objectius (1/2)

La Gestió de conflictes familiars des de la perspectiva social

En l'àmbit social, la mediació familiar no sempre pot comptar amb la voluntat de participació i implicació de les parts enfrontades en la resolució del conflicte. En alguns casos, assolir acords satisfactoris no és prou garantia i, sovint, cal anar més enllà del conflicte per abordar la problemàtica de fons.

La gestió de conflictes parteix del conflicte i no de la demanda de les parts en conflicte 
per intervenir-hi, com en la mediació. La gestió de conflictes persegueix la detecció i intervenció precoç del/en el conflicte per tal d'evitar l'escalada d'enfrontaments entre les parts, la rigidificació de les posicions, les conseqüències familiars, l'impacte social i, sobretot, episodis de violència. Una detecció i intervenció a temps estalvia esforços i recursos socials, el desgast i patiment de la família en solucions infructuoses i preserva les seva funcionalitat per a continuar satisfent les seves necessitats com a tal i la dels seus membres.

La mediació familiar intervé en l'abordatge del conflicte a demanda de totes les parts implicades. La gestió de conflictes amplia les possibilitats de la intervenció familiar en situacions de conflicte oferint altres alternatives d'intervenció en l'abordatge del conflicte:
  • Gestió de la demanda en els casos en què s'ha detectat conflictes familiars de risc social; la família pot no tenir-ne consciència.
  • Assessorament en els casos en què solament una des les parts implicades en el conflicte participa en el procés rebent suport i ajuda professional.
  • Tractament en aquells casos en què remès el conflicte s'escau abordar la  problemàtica  que l'alimenta i el provoca.
Els principis que regulen la gestió de conflictes des del model eco-sistèmic són procurar la intervenció mínimaevitar l'intrusisme i promoure l'autogestió familiar en la resolució de crisis i conflictes a partir dels propis recursos i competències. Les famílies han d'afrontar i resoldre amb autonomia els seus conflictes. La intervenció dels serveis i professionals s'ha de plantejar quan les solucions intentades per la família no han donat els resultats esperats, pel risc que el conflicte afecti necessitats bàsiques o drets fonamentals de les persones i el risc que es generi alarma social. Des d'aquest enfocament, gestionar un conflicte significa vetllar per preservar la família i per conservar la seva integració comunitària.


Requisits bàsics en la gestió de conflictes familiars


Així doncs, els objectius bàsics de la gestió de conflictes assumeixen els objectius bàsics de la mediació familiar, i s'amplien:

       Detectar i intervenir precoçment en els conflictes.
Una intervenció a temps estalvia patiment a la família i la protegeix d'episodis de violència. Això, demana una actitud d'alerta i atenció a determinats indicadors.

Directament, a través dels implicats en el conflicte, o indirectament, a través dels serveis on assisteixen, procurem establir un contacte amb la família per intervenir, si s'escau, de manera immediata o d'urgència.

       Generar petició en la família.
1.       Mantenir-hi el contacte – establir una relació
2.       Construir una relació de col·laboració
3.       Estimular una demanda o petició d’ajuda
Promocionar en la família una demanda que ens permeti mantenir-hi el contacte i, en el millor dels casos, una petició d'ajuda per afrontar el conflicte.

       Capacitar les famílies per afrontar noves crisis i conflictes.
Estimular i  desvetllar els recursos i competències de les famílies per afrontar i resoldre properes crisis i conflictes de manera autònoma.


Objectius bàsics en la gestió de conflictes familiars



La finalitat de la gestió de conflictes és evitar l'evolució dels conflictes irresolubles per les conseqüències familiars i socials que comporten, preservar la funcionalitat de la família com a nucli bàsic pel desenvolupament dels seus membres i arribar a acords satisfactoris i socialment adequats entre les parts implicades.


Segueix
1. Mediació de conflictes familiars des d'una perspectiva social (1/4)
2. Gestió de conflictes familiars des d'una perspectiva social: requisits i objectius (2/4)
3. Mediació de conflictes familiars des d'una perspectiva social: etapes (3/4)
4. Gestió de conflictes familiars des d'una perspectiva social: etapes (4/4)
_______________________

BIBLIOGRAFIA
Fried Schnitman, D. Nuevos paradigmas en la resolución de conflictos. Prespectivas y prácticas Ed. Granica, Buenos Aires, 2000
Fried Schnitman, D i Schnitman, J. Resolución de conflictos. Nuevos diseños, nuevos contextos Ed. Granica, Buenos Aires, 2000
Morin, E. La mente bien ordenada Ed. Seix Barral. Los tres mundos, Barcelona 2001









Jordi Muner
Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.


Llicència de Creative Commons

Gestió de conflictes familiars des d'una perspectiva social: requisits i objectius (1/2) Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons

dimecres, 30 de setembre del 2015

Comsisió de seguiment del Pacte per a la infància: 4a sessió

29 de juliol de 2015, Palau de Pedralbes


El passat 29 de juliol es va dur a terme la 4a sessió de la Comissió de seguiment del Pacte per a Infància. En aquesta sessió s’hi incorporava la presidenta i vicepresident del Consell Nacional Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (CNIAC) i un representant de la Federació de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC), després de la seva recent adhesió al Pacte per a la Infància.
La sessió es va iniciar, després de la benvinguda corresponent per part de la presidenta de la comissió, la consellera de Benestar social i família, Sra. Neus Munté, amb l’exposició d’unprojecte de participació infantilper part de la Plataforma d’Infància de Catalunya del Tercer sector social (PINCat) i delprojecte ‘Pacto de Estado por la Infància’ a càrrec de la UNICEF, així com una exposició sobre lapolítica en beques menjador a càrrec d’una representant delDepartament d’Ensenyament.
Tot seguit es va presentar el Reglament de règim intern, recentment aprovat, de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya (TNIC) i es va informar del posicionament de la TNIC respecte a mocions rebudes d’alguns Ajuntaments, de la constitució de les Taules Territorials d’Infància en els darrers dos mesos i del procés, en curs, per a l’aprovació del reglament de règim intern que les ha de regular.

Es va presentar l’
estudi sobre l’Estat de situació de la infància i l’adolescència a Catalunya, 2014, els plans de treball dels Grups de treball operatiu i els nous Grups de treball operatiu aprovats en la darrera sessió de la Taula Nacional, i  l’Acord de Govern amb el qual s’aprovava el Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència de Catalunya 2015-2018.

Imatges de la sessió           /            Tweets de la sessió

divendres, 31 de juliol del 2015

Taules Territorials d'Infància a Catalunya

[Ö En el marc del desplegament del Pacte per a la Infància, i d'acord amb l'establert en el Decret 250/2013, de 12 de novembre, de la Taula Nacional i les taules territorials i locals d’infància, es constituiran al llarg del mes de juny les Taules Territorials d'Infància de Barcelona, Tarragona, Girona, Catalunya Central, Alt Pirineu-Aran, Lleida i Terres de l'Ebre. Les Taules d’infància desenvolupen les directrius que estableix la Taula Nacional de la Infància de Catalunya en l’àmbit territorial de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat

dissabte, 11 de juliol del 2015

3.1. Diagnòstic del conflicte. Motius: Successos que provoquen el conflicte

[ÖEn la diagnosi del conflicte, els motius Són les raons que argumenten i que utilitzen les parts per a justificar els conflictes. Contemplen tres aspectes:  Succés que provoca el conflicte,   Arguments de les parts i Barreres que frenen el conflicte. En aquesta comunicació tractarem sobre els Successos que provoquen el conflicte.

Successos que provoquen el conflicte

El succés és el detonant entès com esdeveniment, fet i/o oblit, que associat a les expectatives de les parts desencadena i provoca l’aparició del conflicte. Abans ja hem aclarit que si bé les causes dels conflictes són els problemes, les causes primàries o nucli de qualsevol conflicte són sempre els problemes bàsics o de fons que estimulen el conflicte.

Problemes
Hem diferenciat dos tipus de problemes: els bàsics o de fons (substantius i emocionals), i els problemes secundaris o simptomàtics. Problema és una situación específica que requiere solución [1] ; per situació específica entendrem qualsevol assumpte, tasca o situació. Per tant, definim problema com qualsevol situació, ja sigui un assumpte o una tasca, que requereix una solució que no arriba, que no es troba o que es resolt malament.

Problemes bàsics o de fons
Identifiquem aquests problemes amb les necessitats bàsiques no satisfetes. Les necessitats bàsiques no són un problema però poden convertir-se en un problema i, conseqüentment, ser causa de conflictes. Els problemes bàsics constitueixen el nucli i les causes primàries dels conflictes. Són problemes bàsics: els recursos, la identitat, el poder, la comunicació, els valors i les persones.

Quan els problemes bàsics o nucli són també l’objecte del conflicte, les parts poden distanciar-se emocionalment del conflicte, preservar la seva relació i dialogar sobre el problema de fons que ha fet emergir el conflicte. Per mantenir els problemes emocionals en l’àmbit del problema i que no es desplacin a l’àmbit de les persones convé disposar d’unes bones competències socio-emocionals per a gestionar-se a si mateix i en la interacció amb l’altre.

Quan les parts conflictuen per altres causes: problemes secundaris i successos, el nucli continua essent el problema bàsic i hauria de centralitzar l’atenció i les accions de les parts, però aquestes queden atrapades en les parts superficials del conflicte: el succés que ha desencadenat el conflicte o en el problema secundari que acompanya el succés, desplaçant del centre del conflicte el problema bàsic, nucli del conflicte.

La diferència entre problemes substantius i problemes emocionals la manllevem de Walton (1988): En una situación de conflicto, los problemas pueden ser sustantivos y emocionales o de ambas clases. Los problemas sustantivos consisten en desacuerdos sobre política y prácticas, competencia por los recursos limitados y concepciones discrepantes sobre los papeles o funciones. Los problemas emocionales implican sentimientos negativos entre las partes, es decir, ira, desconfianza, desprecio, resentimiento, temor y rechazo [2].

Hem agrupat les dues categories dins una mateixa categoria: problemes bàsics o de fons. Els problemes substantius els hem agrupat en recursos, identitat, poder, comunicació i valors, i els problemes emocionals els hem agrupat sota l’epígraf de persones i contemplaria toda la gama de afectos: estados de ànimo, sentimientos, emociones y pasiones que forman parte de la paleta de colores de nuestro paisaje interior [3].

Quan els problemes emocionals poden tractar-se com a problemes, les parts tenen la contenció, el control i la distancia emocional suficient per preservar la seva relació, per bé que el conflicte es localitza en la relació, i centrar la seva atenció i les seves acció en el problema emocional. El nucli i l’objecte del conflicte són una mateixa cosa.

Ambtot, el més habitual serà trobar-nos que un problema emocional es desplaci a l’àmbit del procés o de la persona. El trobarem localitzat en:
  • La manca de reconeixement al dret de l’altre,
  • L’exercici del rol de l’altre en la defensa dels seus interessos,
  • Les relacions amb l’altre,
  • L’altre com a persona.

En aquestes situacions, les parts no poden separar el problema de la persona, sobretot pel fet que qui presenta el problema és la mateixa persona: un problema emocional. És mes factible aconseguir aquest distanciament i control quan el problema és un problema substantiu, és a dir, un problema que es pot objectivar i fer visible per totes les parts implicades. Quan es tracta d’un problema emocional, estem parlant d’un problema subjectiu i invisible, del qual n’és portador la mateixa persona, i només en la mesura que l’externalitzem el podem fer objectivable i, en conseqüència, abordable.

Problemes secundaris o simptomàtics
Les parts els identifiquen i els viuen com a problemes bàsics però no ho són. Per un observador extern no haurien de ser causa de conflicte. Només tenen sentit, significat i valor per les expectatives que les parts hi dipositen. Sense entendre les expectatives no s’entén el conflicte i sense expectatives no hi hauria conflicte.

Així és com ho veuen Markman, Stanley i Blumberg (2000): En general, las personas pueden reconocer las cuestiones [problemes bàsics o de fons] que han sido desencadenadas por los sucesos porque tienen casi el mismo contenido. (…) Pero, en ocasiones, se encontrarán envueltos en peleas alrededor de sucesos que no parecieran estar relacionados con ninguna cuestión en particular [problemes secundaris o simptomàtics]. O, tal vez, noten que no llegan a ninguna parte cuando hablen sobre determinados problemas, que simplemente estan “mareando la perdiz”. Estos son signos de que no están tratando el problema de fondo [4].


Expectatives
Cal observar que això que distingim com a causes i problemes ho són, com diem, per les expectatives que hi dipositem les persones. Les expectatives es construeixen pel sentit, significat i valor que  donem  a les coses; i no sempre tenen el mateix sentit, significat i valor per a tothom. Les persones generem expectatives molt diferents sobre les coses, especialment sobre les necessitats bàsiques, i no sempre coincideixen.

Un succés, com ja hem dit, és el detonant del conflicte pel sentit, significat i valor que les parts donen al succés i a les expectatives que hi ha darrera. D’acord amb Nardone i Fiorenza (2004) i Watzlawick (1988), distingim dos nivells de realitat: … tenemos dos tipos de realidad: la de primer orden que se refiere a la percepción de las cualidades físicas de los objetos: forma, color y demás cosas. El otro aspecto, por el contrario, el del sentido, el significado y el valor que nosotros atribuimos a los objetos es aquello que llamamos realidad de segundo orden. En este segundo aspecto no existen criterios objetivos [5].
  • Realitat de primer ordre: percepció de les qualitats físiques dels objectes: forma, color i altres qualitats.
  • Realitat de segon ordresentit, significat i valor que donem a les coses.

Entenem, així, com un succés pot ser un detonant per unes persones i no per unes altres. Les expectatives són allò que nosaltres esperem tant de les coses com dels altres, i es converteixen en les ulleres o el filtre a través dels quals mirem, pensem, sentim i ens relacionem amb el mon que ens envolta. En una paraula, les expectatives modulen la nostra interacció amb l’altre i amb l’entorn, i així mateix són la base sobre la qual es fonamenten els nostres interessos, la nostra posició i la definició de la relació amb l’altre part quan sorgeix un conflicte.

Les expectatives s’expressen en el present i es projecten en el futur, però tenen el seu fonament en el passat. Representen una línia imaginària que les persones tracem des de nosaltres mateixos fins un punt determinat, a vegades imprecís, a vegades inconscient, i que a voltes veiem truncada per la interferència directa o indirecta d’altres (conflicte) o d’esdeveniments (crisis).

En les expectatives s’hi projecta el bagatge personal, familiar i cultural i, es construeixen a partir de: la procedència cultural, l’origen familiar i les experiències individuals.

En els conflictes no sempre trobem que les parts enfrontades coneixen les seves expectatives. Conflictuen dins una inèrcia (cicle del conflicte) sense poder apreciar el perquè conflictuen, és a dir, quines expectatives tenen respecte les coses o l’altre com perquè un succés acabi transformant-se en un conflicte. És objectiu del professional ajudar les parts a tenir-ne consciència, relacionar-les amb els interessos que defensen, identificar quines necessitats bàsiques hi ha al darrera i si aquestes són de naturalesa substantiva o emocional. És a dir, si tenen a veure amb qüestions emocionals com la por del pare a perdre el vincle amb el fill, en els processos de divorci, o amb qüestions substantives, com el règim de visites. En el cas del pare que té por a perdre el vincle amb el fill, una tècnica és convidar l’altre a tranquilitzar-lo explicant que en les seves intencions no hi ha l’objectiu de perjudicar-lo. Amb tot, això només es pot fer un cop el procés està força avançat i hi ha prou confiança entre les parts com per a ventilar els seus sentiments.

Les expectatives tindran la seva incidència en les actituds i comportaments que les parts adoptin en el conflicte. Actituds i comportaments que forman part d’una altra àrea de diagnòstic: el maneig del conflicte.


Successos
Els successos tenen a veure amb les expectatives de les parts i per si sols no són causa de conflictes. Els successos són els detonants que converteixen en conflicte les expectatives vers un problema bàsic: substantiu o emocional, que no s’ha afrontat, que s’ha resolt  malament, que està en procés de solució,… i que el conflicte sovint desplaça (diferencia entre nucli i objecte del conflicte).

Markman, Stanley i Blumberg (2000), ens il·lustren sobre això parlant de les relacions de parella, per bé que resulta extrapolable a les relacions interpersonals: Las cuestiones ocultas [problemes bàsics, per nosaltres] són, en numerosos casos, las que desencadenan discusiones destructivas. (…) Cuando decimos que las cuestiones están ocultas, estamos sugiriendo que usualmente no se habla de ellas abierta o constructivamente. Son las cuestiones clave que a menudo se pierden en el flujo de una discusión. Uno puede ser muy consciente de que se siente descuidado, pero cuando ocurren ciertos sucesos, no es de eso de lo que se habla [6].

Utilitzem l’exemple de la parella que es baralla per on passaran el dia de Nadal, perquè un dels dos ho ha decidit sense consultar-ho prèviament amb l’altre. El succés o detonant a estat un fet: la decisió unilateral, i la discussió pot centrar-se en la part més perifèrica del conflicte: en la decisió unilateral sense haver-ne parlat prèviament o en el lloc on dinaran el dia de Nadal. Sigui quin sigui l’objecte del conflicte, la  parella corre el risc de derivar el discurs a la família i a les particularitats de la família. La localització del conflicte es desplaçaria de l’àmbit del problema a l’àmbit del procés: tu no ets ningú per decidir això sense parlar-ne abans, o l’àmbit de la persona: la teva família i les seves coses. Fixem-nos que el nucli del conflicte està en el poder de decidir sobre determinats temes, considerats importants, i no es podrà afrontar resolutivament si el conflicte no es situa en l’àmbit del problema en el qual les parts puguin preservar la seva relació, respectar-se mútuament, reconèixer els seus interessos i dialogar per trobar una solució.
Aquesta seria la radiografia del conflicte:
Succés: decidir unilateralment un tema important
Objecte del conflicte o problema secundari: La decisió unilateral o El dinar de Nadal.
Es pot produir un desplaçament en l’objecte del conflicte: del dinar a la família i els seus membres, provocant un conflicte en escalada.
Nucli del conflicte o problema bàsic: El poder.
En el cas que ens ocupa es concretaria en el poder de decidir: qui té el poder de decidir temes importants?.  Aquest és un tema dins la categoria de temes importants, i probablement ha de parlar-se conjuntament abans de prendre una decisió o, en el pitjor dels casos, el poder l’ostenta un dels dos i l’altre no té aquesta potestat.

Publicacions relacionades
2.2. Diagnòstic de conflicte. Morfologia: Tipus de conflictes (2/2)

Properes publicacions
3.2. Diagnòstic del conflicte. Motius: Arguments i Barreres davant els conflictes
4.1. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Actitud davant del conflicte i Competències socio-emocionals
4.2. Diagnòstic del conflicte. Maneig: Gestió del conflicte
5.1. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Evolució del conflicte
5.2. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Interacció entre les parts
5.3. Diagnòstic del conflicte. Manifestació: Conseqüències del conflicte



[1] Nardone, G i Fiorenza, A (2004) La intervención estratégica en los contextos educativos. Comunicación y “problem-solving” para los problemas escolares. Ed. Herder. Barcelona. Pàg. 178.
[2] Walton, Richard E. Conciliación de conflictos. Diálogo interpersonal y consultoría de mediadores (2a edició) Ed. Addison-Wesley Iberoamericana. Wilmington (EUA). Pàg.74
[3] Conangla, Mercè (2005) Crisis emocionales. La Inteligencia Emocional aplicada a situaciones límite. Ed Amat. Barcelona. Pàgina 23
[4] Markman, H., Stanley, S. i Blumberg, S. (2000) Salve su matrimonio. Claves para resolver conflictos y prevenir el divorcio. Ed. Amat. Barcelona. Pàgina 130-131.
[5] Nardone, G i Fiorenza, A (2004) La intervención estratégica en los contextos educativos. Comunicación y “problem-solving” para los problemas escolares. Ed. Herder. Barcelona. Pàg. 172.







    Jordi Muner
    Pedagog, mediador i psicoterpeuta familiar.


Llicència de Creative Commons

Diagnòstic del conflicte. Motius: Successos que provoquen el conflicte de Jordi Muner està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons


dimecres, 1 de juliol del 2015

Taula Territorial d’Infància de les Terres de l’Ebre

[ÖEl passat dimecres 1 de juliol es va constituir a la ciutat de Tortosa, la Taula Territorial d’Infància de les Terres de l’Ebre que abasta la delegació territorial del Govern a les Terres de l’Ebre. Constituïda per un Ple, una Comissió tècnica i Grups de treball segons les necessitats a tractar, les Taules Territorials d’Infància són òrgans de la Taula Nacional de la Infància de Catalunya, vinculats a la Generalitat de Catalunya, per coordinar, impulsar i promoure les polítiques d’infància arreu del territori, mitjançant les diverses administracions i institucions implicades.


El Ple està constituït per institucions de l’àmbit territorial de la Taula:
  • Representants de direcció del servei territorial del departament de salut, ensenyament, interior i justícia
  • Representants del Servei Territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Barcelona
  • Una persona en representació de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció
  • Una persona en representació l’Institut Català de les Dones
  • Una persona en representació de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya
  • Una persona representant dels consells comarcals del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre
  • Una persona representant la diputació provincial de Tarragona
En aquesta primera sessió plenària s’ha aprovat la constitució de la Comissió tècnica, presidida per la Sra. Ester Cabanes, Cap del servei territorial d’atenció a la infància i l’adolescència de Terres de l’Ebre, i d’unGrup de treball que s’encarregarà d’elaborar un estudi de les diferents xarxes de professionals actives en matèria d’infància en l’àmbit de la Taula Territorial d’Infància de les Terres de l’Ebre. Aquest estudi, juntament amb els estudis que duguin a terme la resta de Taules Territorials d’Infància, serà un pas per arribar a l’elaboració d’un primer cens de Taules Locals d’Infància a Catalunya.